les olors de tocar ratlla

jo sóc noia de rituals o de rutines, o de passejades rutinàries, digueu-ne com vulgueu. Cada migdia que no diluvia, vaig caminant fins la 3ra platja, això ja ho sabem.
Però n'hi ha un altre molt arenyenc que faig sense explicar a ningú; a tocar ratlla. Cada vespre abans d'anar al piset, enlloc de girar pel carrer de la perera com seria més ràpid, vaig a fer la volta pel passeig de mar fins a tocar ratlla i torno pel carrer de la perera cap a casa. Tan hi fa que siguin les 7 del vespre com les 11h de la nit, o les 5h del matí, jo arribo a casa per aquí.
Aquest passeig nocturn diari, està sempre carregat d'olors que em colpegen i em calmen l'esperit en un moment. Sobretot a l'estiu: a la plaça del ajuntament hi ha dos tarongers que quan son en flor fan una flaire dolça i deliciosa que et sobte al passar-hi pel davant perquè no t'ho esperes. i al passeig de mar, les olors dels vespres d'estiu plens de flors de magnòlia, jessemi que son empallegoses i penetrants...
Camino amb els sentits oberts deixant-me dur per les flors que em fan somriure sola pel carrer quan em sorprenen.
A la tardor hi havia castanyes davant del ajuntament ara ja no; els tinc només sortir de can fita... però a la tardor les cases de dins del carrer de st antoni i de la perera fan olor de llenya de llar de foc, que et fa sentir que ja s'acosta l'hivern i el vent fred ala cara que tant m'agrada.
Als hiverns de temporals, el mar sembla que espetegui contra els arbust infectes de rates de tant aprop que els sents quan el vent bufa de mar. I a vegades pots sentir la sentor penetrant del salnitre i el port.
i la primavera fa olor de sol i de plantes però no son les flors dolces encara.

per no parlar de  l'olor de l'eucaliptus de davant del calisay que t'omple i eixampla els pulmons quan el sobrepasses, però aquest no es dins del ritual diari...

i no parlaré de les sentors, les pudors de cloaca que fa a l'estiu quan rebufen la riera i el rial, de brosses,  de fregits al frankfurt, de peix podrit del port.
...