gris

 avui us deixo un poema d'arenys de la placeta que veig i creu-ho cada dia. 

Gris

l'empedrat monòton

de floretes esborrades,

indiferents, 

veuen passar

la gent que les

trepitja cada dia.

Sempre les mateixes

soles:

Asseguda a casa

veig com creuen

la placeta.

1999

i que com sempre mostra la meva solitud i buidor....