12-1-00

 

  Presses, gent, moviment constant, estrès per fer tard, a contra rellotge, agobiats, enfeinats, sense pensar ni aturar-se a mirar-se a un mateix; al que hi ha al voltant, a els altres, sense mirar res. La pressa tampoc em deixa temps a mi per escriure, però aquí puc trobar espais petits de reflexió interior, a costa del munt de feina que hauré de fer a casa, però són petites estones on pots ser el que vulguis. on et veus mires i observes als altres, que més avorrits que jo juguen amb el mòbil i les seves musiques, o s'adormen.

És fosc, de nit. Al vespre; tothom cansat després de tot un jorn de treball. I l'alegre música de bandes que posen, com si el dia tot just comences, arriba a tenir un caire depriment o decepcionant. Farts de tot, et deixen amb una música eufòrica i força alta; però no és veu ningú que l'escolti animat, hi ha molta més gent que du els auriculars posats per no escoltar-la.

Dormir, poder dormir i oblidar-se de tot. Últimament estic més cansada, al tren, deu ser aquest ritme frenètic que m'imposa el món exterior, el sistema consumista, estressant, controlador i condicionant on sóc. La vida poc descansada que em volen imposar; fes, has de fer, obligacions per a no assolir res per a tu i ni per a altres.

Sols en el meu interior puc ser una mica més lliure de tot això. Una mica més de pau en el meu esperit quan vull reposar de la cridòria i el xivarri.

12-1-00.