Llum, colors, foscor, alegria i amor, fred i fum, nit i desig, música, calor, festa i sexe. Estels, vestits, discussions, bogeries, drogues, molta gent, diversió i por. I l'endemà ressaca i dolor, brutícia i desesperació. Buidor i tristor. Res és el que era. Confusió. Un dia més, després d'una nit especial.
Records d'una nit bonica i estranya. De la qual la gent en deien tantes, tantes coses, tantes pors i il·lusions fictícies; la fi de no sé què, perquè res ha canviat dins meu. Bé ara dec tenir una mica més de por o de vergonya per les meves animalades, però això és el de menys, perquè tothom en fa de bogeries en nits com aquesta. I ara ja fa tres dies que diuen que ha començat l'any i no sé quantes coses més, segles, mil·lennis; res, res ha canviat.
Torno a anar amb tren, que continuen funcionant, però com que són festes de Nadal hi ha més gent més bosses, més consumisme i més diversió més alegria. La gent està més distreta, no fan la mateixa cara dels altres dies a la tarda vespre que els veus cansats de treballar. Jo vinc de participar en el consumisme modern, de fomentar la cultura del benestar i de consum.
Que dec haver fet? Perquè el noi que hi havia al davant m'ha mirat i ha marxat. Com si s'hagués incomodat pels meus escrits. No ho se. Perquè ens sentim incomodes davant la presencia d'altres persones?
Se'm fa difícil reprendre el fil dels meus escrits feia dies que no anava a la gran ciutat a estressar-me i ara tinc son i em costa concentrar-me per això vaig a llegir i ja escriure més tard.
4-1-00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada