Vam quedar a 2/4 de vuit del vespre a l'ajuntament, som 10 persones, i em feia una mica, molta, de vergonya. Per molt que siguin amics meus, això de parlar i explicar coses pel carrer davant del edificis, queda molt evident que estas fent de guia turístic, i a mi ser centre d'atenció i mirades no es lo meu. El primer conegut que em trobo, ja m'ho comenta...
Fa un vespre bo, tot i que amenaçava pluja, veiem els darrers rajos del sol, les orenetes cantant per tot arreu, i el fredet just d'estiu per estar a gust, i passejar...
Com que som amics, anem xerrant d'altres coses i mirant altres detalls de les cases, m'adono que m'estic saltant moltes coses, però es que quan els veig que van xerrant a gust em fa cosa tallar-los per explicar coses. Però estic tant a gust amb ells i son gent tant maca que no cal atabalar-los amb tot el que no els dic...
No els he explicat tradicions i personatges del poble: el parlar propi, les orquídies d'arenys, el bolet arenyenc, el licor d'arenys, l'a tocar ratlla, la fira, l'aplec del remei i les processons, el poema de la gent d'arenys...
Ni els arenyencs il·lustres i les anècdotes, en pertagaz, en xifre, la mercè pons, en Felip puig i ma mare, el rei i les amants, manuel azaña, i els personatges populars, qui era la coixa fita, en titardo, en tarrago, la història de la blanquita,
Ni coses d'interes conscient de que no hi podíem anar-hi com les platges i bunquers, l'ermita del remei i els rials de pas, el mont calvari, les clareses, i l'asilo, les histories del cementiri...
També em vaig saltar per esgotament general, l'ampliació del poble del s XIX i s XX les bosses d'immigració a arenys, el barraquisme a arenys, les fabriques de punt, els ordres religiosos que n'hi ha 7, etc....
Però com que jo ja tenia la gola seca, quant m'anaven venint flashos al cap de tot això que no havia dit, pensava que era igual, ja ho anireu aprenent amb els dies i les altres rutes del poble. oi?
2 comentaris:
Tantes coses ens van quedar per saber? Poc a poc, doncs i bona lletra, dia a dia anar aprenent d'aquesta vila que ens ha acollit a tots.
Gràcies Núria per la passejada, pel que ens vas explicar i el que va quedar per altres voltes.
Si una cosa puc dir d'Arenys, és que tot just fent tres anys que hi visc, sempre m'hi he sentit acollit per la seva gent.
Sou cada vegada més els arenyencs que ocupeu un raconet de mi.
Gràcies
uooo, moltes gràcies ivo.
Publica un comentari a l'entrada