Fa molta son però no vull adormir-me. És tot sants s'han de menjar panellets i castanyes, jo si que vaig castanya, (anava ahir, ara ja no).
Fa un dia maco amb sol i núvols però que no tapen, blancs d'aquests de cotó fluix. Hi ha molt poca gent l tren; des d'on sóc no veig a ningú, només un tros de cap d'algú que és més endavant. És tranquil.
El mar està molt fosc i hi ha moltes veles blanques que deuen fer una regata, és maco, és com si fos una composició distribuïda artísticament, per a una foto.
He estat rellegint aquests escrits i m'ha passat molt ràpid el temps, ara ja sóc a la teva estació a prop de casa. Ha pujat un nen petit que no para de ploriquejar i també el sr. Revisor que és d'aquests que diu hola i gracias a tothom i és fa molt pesat de sentir.
1-11-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada