Després d'una intensa tarda asseguda, escoltant conferències torno de nit cap a casa. A l'anada feia un dia preciós amb sol i el mar molt molt blau. Ara sec a l'altre cantó ja que el mar tampoc el veuria.
Milers de punts taronges que ens marquen com a civilització elevada. hi ha carrers carreteres cases tots plens de llum per mantenir el mateix ritme que sense el sol, frenètic estres de ciutat i civilització que no s'atura quan ho fa la llum, desnaturalitzats com som, ens forcem a viure més hores. A complicar-nos més la existència.
Hi ha molta gent al tren també molta que baixa, però encara va ple. Abans en aquesta estació on ara m'he aturat, hi baixava sempre al matí un noi d'ulls clars amb qui tenia una estranya relació d'un dia al tren, d'un joc de mirades que no van dur enlloc però que ens van fer el viatge més plaent.
Aquests dies són poc continuats per que hi vaig menys malgrat que alguns son consecutius, però no se que en faré dels meus dies a venir en que no vaig en tren, tot es massa monòton fins i tot el tren i això.
10-11-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada