Blanc el cel. Gris, el mar és mou en ones altres i blanques, però tot es platejat sense llum. Dia plujós d'aquells que t'inspiren a quedar-te quiet assegut al sofà mirant el cel i ja està, res més; només el temps que va passant.
Avui el senyor tren grinyola molt, es queixa d'estar ajuntat a un altre vago a qui ha d'arrossegar. El tren arrossega el seu fat, com tot camí en tota vida. Dus el fat a l'esquena o aquest et du a tu, es igual. Per vies més netes, més noves, més velles, més brutes, més perdudes o deixades, és igual, sempre serà igual, anar fent endavant i al final et diran: ja estava escrit. I doncs perquè erres si ja ho saben tots que erraràs?
Encertar l'error com quan vas néixer, com una mandra.
23-10-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada