ahir a la platja

Quan era petita tenia una imatge recurrent que em feia entre por i angunia, milers de formiguetes d'aquelles petites que no fan fileres sinó pilons pujant-me pels peus....

Em feia, i em fa posar-me en un estat d'alerta que em supera, des de que era petita no m'agraden les formigues... tothom em diu, però dona, si no fan res... les aranyes i els ratolins tampoc, i la mitat de la gent li fan pànic...

Quan era petita em vaig acostumar a les platges de sorra gruixuda que fan de bon caminar, estan plenes de petxines i vidrets, i no se t'enganxen tantes "pepitas de oro" als peus.

Des de que van fer regeneració de platges, a davant del poble, les platges ja no son de sorra gruixuda sinó fina i bruta.

Ahir em van fer anar a una platja la sorra de la qual no m'agrada, es molt fina i se t'enganxa molt, i per desgracia meva, es una platja plena per tot arreu de formigues!! pot haver-hi alguna cosa pitjor? No.

Però hi poden haver moltes coses millors, que compensin el mal estat de la sorra....

1.El mar net, en calma, com una bassa d'oli, i amb bona temperatura.

2.La companyia agradable i amable, amics que et fan sentir bé i còmode amb tu mateixa, sense haver de pensar nomes fluint...

3. Un sopar de pic-nic, genial; amb patates, pizza, fuet, cireres, melo, vi, coca...

4. El capvespre amb lluna plena i eclipsada tot i que  hi ha núvols i no la veiem del tot. però quan surt plena i lluent em transforma i em regenera de llum i pau.

Qui pensa en la sorra i les formigues davant d'això? gràcies per fer la nit d'ahir tant especial...