manel

Jo defenso la teoria de que les cançons de manel, tenen un to general de suposicions, tot el que podria ser i mai no serà, la gran majoria de cançons son situacions frustrades o que es frustren o  imaginades,  o que no acaben mai bé,

en el primer disc
el guapos son els raros, gent frustrada?
en la que en bernat se't troba, (que bé que ens ho vam passar, i ens tornem a trobar i tu vas amb un altre..)
ai dolors, es el final d'una relació que trenquen,
captiatio benevolae, es el retrat d'un poca-pena que no fa res a la vida que hi passa hi punt,
si hagues nascut a roma, faríem tot aixo. i tot allò
la maria i en marçel de costat en una barra es miren i imaginen com els canviaria la vida si  s'atrevissin a parlar-se,
ceramiques guzman, suposa tota una vida amb la dependenta,
el pla quinquennal, tallen i es prepara durant 5anys, i llavors tot dependrà de tu.
les corrandes simplement ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.
les úniques que no acaben del tot malament son al mar, (tu i jo no hem fet tot aixo i tot allò i no ens hem banyat mai al mar..) i dona estrangera.

i en el segon, deu n'hi do:
la flor groga es una cançó sobre el penediment, de com t'arrepentiras d'un moment a l'altre del que has fet.
la dels avis, que quan sigui gran potser et cantaré cançons igual, i potser ningú no sabrà qui vas ser per mi però et seguiré cantant cançons..
el soldadet es mor,
deixa-la toni, deixa-la, (cal explicació?)
benvolgut: continuo pensant que es una carta oberta al ex de la parella actual,

potser es salven una mica positivament
 en miquel i l'olga que no fan cas a ningú i tiren endavant una relació que tothom preveu que no anirà bé,
i el gran salt, que si canvies el verb saltar per somiar te algun sentit positiu.
l'aniversari
i el bomerang.
Però això no vol dir que no m'agradin les seves cançons, tot al contrari m'agraden tant que les he analitzat profundament, i contrastat amb diferents opinions, he anat a uns 8 concerts seus.