Tot el
cap em bull i el cor també. Tot s'ofusca. No se que fer amb el garbuix de
sentiments que em corre per dins.
Després
de cinc dies de vacancetes torno a anar en tren, dels de la RENFE, que no fan
diferencies entre classes ni entre fumadors o no fumadors perquè els belgues
si. Tenen uns trens molt còmodes, amples, amb tauleta, amb portes de vidre
cel·lulars entre els vagons, d'aquelles que s'obren soles quan passes, com en
el Talgo, només que allà estàs en segona classe d'un rodalies. N'hi ha molts
però també que son rampoines curts de color taronja i marro amb uns dibuixos
d'animals horribles.
El
problema és que enter la primera i la segona classes no hi ha aparentment cap
diferencia. No se peque paguen més.
Fa uns
dies esplèndids de sol amb el mar blau, fred net i pla, si està molt bé a la
platja buida sense ningú i amb un sol que escalfa però no fa suar. Es tant maco
el mar.
Continuo
avançant per vies que on duen enlloc; que passen de llarg com jo, com tu, ell,
com tothom. Res no es manté al costat inamovible. Mai no aniré al mateix tren
que ell. I la trobada dels nostres trens en les estacions es tan breu que no
ens deixa temps de canviar de via i pujar a l'alter, si baixes et limites a
veure com l'altre se'n va lluny cap a una altre direcció, ràpid , fugint,
tocant el clàxon per no atropellar ningú.
Potser
si que hauria de prendre d'un cop una determinació i tirar endavant. Malgrat
que potser m'estigui equivocant, o m'adoni que m'he errat més endavant, ja
tindré temps de corregir els meus errors o potser no. Però ara tampoc estic be
i he de canviar.
El
revisor parla i rondina sol perquè ell vol esperar a la gent a qui ha fet
baixar a marcar i compar el bitllet. però no han corregut prou i ell s'ha
indignat. Renoi quina mala lletra això es mou molt o potser he perdut la
practica.
Em fan
mal alguns pensaments.
16-10-01.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada