7-10-01

Asseguda a l'estació escric. Esperant que arribi el tren.

Fa un sol molt càlid de platja, però la mandra pot més que les meves ganes de sol. A més és diumenge i seria lleig anar a la platja en diumenge no?. Però fa un dia molt maco en aquesta hora de la tarda que et ve nyonya. Escric ara abans d'adormir-me al tren.

Sento discussions pel tabac que es fumen en un dia però no els escolto atentament. 

Son dies estranys dins meu. Mal moment per començar un diari. Latència que s'allarga massa en el meu cor. El meu cap ja ho aguantarà gaire més, i explotarà. Perquè collons ve tard el ten!!

Ara ja asseguda al tren, miro el mar que va de costat per la força del vent i està picat. Cucs blancs hi ballen en mig de la gran bassa blava salten i avancen de cantó cap a les ones on tornaran endarrere.

Sento converses de lluny que no se que discuteixen però criden molt. La nena petita de mare antipàtica ja s'ha despertat i em mira encuriosida. Succiona sense parar els seu xumet com si no tingues més menjar.

La professora de música i gimnàs amb ulleres fosques fa cara d'amargada com si la música clàssica no fos del seu agrad. Primer m'ha mirat però no gaire, no crec que em reconegui com alumna seva, ja.

Hi ha un noi al davant meu que també escriu en la seva llibreta però fa més estona i més continuat, som si fes dibuixos enlloc d'escriure.

Ara passem aquest banc entre palmeres, que m'acosta al teu poble i al teu record dolorós, ara ja, en el meu cap. Em fa mal el teu record perquè és massa agradable i soc conscient que no tornarà a ser viscut.

Fan obres a les platges, desmoten guinguetes, apilen pedres grosses de port, segurament per recuperar aquestes immenses platges kilomètriques hi ha gent que fa surf aprofitant “la ultima ola” . Hi ha força gent prenent el sol en aquesta platja que té arbres de pi costaner.

7-10-01.