19-10-01

Les casualitats de la vida et fan agafar el tren sovint, Canvien el teu destí i les teves vies de cop, com una d'aquelles refrenades que et desplacen endavant i et retornen sobtadament cap endarrere.

Jo la gran sabàtica frustrada sempre massa ocupada sense voler-ho, sense buscar-ho per estanyes circumstancies.

Tot trontolla dins els túnels; tot el cos es mou en aquesta vibració que et fa trontollar però la gent no s'immuta. La noia de la samarreta blava barrufet amb un elefant blau de flors verdes, juga amb una maquineta tipus game boy però més exagerada i amb auriculars incorporats. La senyora del seu costat llegeix un llibre antic que deuria folrar anys ah amb el paper de la paret de casa que sobrava per protegir-lo.

I dels, negres túnels que van a conjunt amb la meva roba fosca (de dol per la teva tant sentida pèrdua dins meu!)ja sortim al sol càlid que m'escalfa, en aquesta foscor que duc, i em cau a la cara, a les mans i a aquestes línies. El caixó metàl·lic dels cables de colors m'enlluerna massa els ulls i els fereix, sensibles com son, amb el seu color del mar, del que cada matí s'omplen per no buidar-se'n mai. Si hagués de viure sense veure el mar crec que se m'assecarien els ulls. Des del tren tenim un pacte secret al passar pel ponts li deixo una penyora per poder-nos retrobar més tard.

Una d'aquestes noies que demana diners amb un paperet escrit explicant les seves penes, me n'ha deixat un sobre la carpeta on recolzo el quadern, i absorta com estava no me n'he adonat fins que la noia de la samarreta amb l'elefant, ha retirat el seu i l'ha posat en el seient buit del meu costat.

Hi ha un xiclet enganxat al vidre, però per sort es per la part de fora perquè ja es prou fastigós de contemplar més ho seria si el tingues a tocar.

Fa un sol molt càlid però hi ha núvols a l'horitzó sobre el mar. Hi ha molta calitja i el mar té un color apagat blau cel tirant a gris.

Resolts els petits caos i conflictes interns dins meu, em sento més vital i positiva, potser era la seva ombra fosca la que em donava negativisme (se que aquest pensament no és cert) però avui estic més animada, feliç i en pau amb mi mateixa, malgrat sigui una pau breu per uns instants s'ha d'aprofitar al màxim.

19-10-01. ja fa dos dies.