9-5-00

 

El soroll que fa el tren al canviar de vies dins dels túnels és molt eixordador, ressona molt a tot l'espai; fent que tothom augmenti el volum de les seves respectives converses, i per tant augmenti més la fressa. Escric per no adormir-me, perquè en aquesta hora del migdia, el cansament i la gana sempre em fan venir son.

Ahir vaig anar asseguda al costat d'aquell noi moreno i faccions rectes, del que encara no en se res ni tant sols com es diu, però asseguda al seu costat no el podia contemplar. Però va ser espontani que en asseguéssim de costat i em va fer il·lusió, era tot molt serio, però m'agradaria que es repetís.

Els vidres estan bruts i empolsegats per fora com si hagués plogut fang i fan que el paisatge sigui més borrós, menys nítid i clar, donant una petita sensació d'irrealitat i d'antigor a sobre el mar, com si fos una peli vella o un quadre sense llum. Però fa sol i un dia clar; fa molta calor i al tren ja fa dies que posen l'aire condicionat ben alt perquè la gent s'hagi d'abrigar. Potser tenen un conveni o comissió amb els hospitals o amb empreses farmacèutiques per fer augmentar el numero de refredats a aquesta època de l'any en que normalment n'hi ha menys, excepte entre els usuaris de la RENFE.

Fa sol, un dia quasi d'estiu, i a les platges ja hi ha gent que no fa res més que estirar-se al sol a posar-se moreno, i prendre dosis excessives de vitamina E. Gent que va sola, i algunes parelles d'enamorats, que com que no fa prou calor es posen l'un a sobre l'altre. Però la majoria de gent va sola, avorrits potser d'estar-se a casa van a oferir la seva solitud al sol i el mar. I jo me'ls miro sola i oferint la meva solitud a tots tres. Però com el sol que no se'ls mira i els mar que no els fa cas, tampoc ells, a mi no em veuran ni em faran cas. Es posen a distancies molt grans; realment volen estar ben sols en un gran espai; cap esta a prop de cap i els que van de dos en dos no poden quasi estar més junts. És estrany el contacte humà i la distancia que establim en les nostres relacions. canvia tant!

En el tren també respecten la gent: quan hi ha compartiments de 4 buits no s'asseu ningú en l'únic que hi ha algú tothom s'aïlla de tothom.

I m'he tornat a dormir però m'ha despertat el gran fred que fa aquí dins i m'havia relaxat molt i estava somiant.

9-5-00.