dijous, 10 de febrer del 2011

3-4-00


Al matí al meu poble plovia a bots i a barrals, estava tot gris i emboirat, com si fos un dia anglès. He pensat que el tren no funcionaria be, com sol passar quan cauen quatre gotes. Però avançant estacions, de cop a la quarta el cel canviava radicalment; feia sol i no hi havia ni un núvol, i d'aquella estació en endavant ja no plovia, feia un dia preciós i el tren funcionava.
Ara de tornada encara fa un sol de primavera que fa pensar en el calor i el bon temps però espero que quan arriben a tres estacions de casa no torni a fer com al matí i tot sigui un altre món ennuvolat i plujós!
El terra de Barcelona era moll però feia sol i feia aquella olor d'humitat que es va assecant amb el sol aquella olor de després de la pluja als carrers, que m'agrada tant.
El tren sembla que va més lent després de tants caps de setmana de vagues i incompliment de serveis minis d'avaries etc. i ara que torna a la normalitat sembla que va més lent.
El mar està brut perquè ha plogut i es veu mogut i remenat; marees i marejades. Es ple de vida i de moviment, blau verd amb mils de cucs blancs que es desplacen per sobre seu, tots en la mateixa direcció com si fessin una cursa. Pics d'ones blanques que rellueixen amb el sol al damunt, dansant pel mar i fent festa. I del blau al verd i del verd al marró a la costa, i les ones que s'alcen com una mà blanca que intenta agafar i acaronar la terra, però es retira sempre per tornar-ho a intentar.
El tren va ràpid per evitar aquestes ones més altes en el tram en que el mar pica més horitzontal a la terra; i són més altes i a més el tren passa més a prop perquè no hi ha platja, però el mar en crea una tot pujant sorra i més sorra damunt la via.
Hi ha molt poca gent al tren i tot és molt silenciós i tranquil. No són aquestes hores del mig dia en que hi ha tanta gent. Tot és més tranquil, només un senyor al compartiment del costat deixa anar de tant en tant una tos seca que sembla que es vagi a morir i trenca el silenci. A fora el mar deu fer un xivarri eixordador però des d'aquí sols l'imagino.
3-4-00.