És d'hora i el dia està núvol; com que segur que ja no veig com es lleva el dia, perquè ja ho ha fet, no m'he assentat a la finestra de cara al mar.
Em quedaré aquí mirant la gent. Hi ha aquesta noia que abans em pensava que era amiga meva, però que ja mai em va saludar ni tant sols ara que la tinc de cara.
La setmana passada vaig coincidir dos dies amb aquell noi moreno i de cara pàl·lida que tampoc em diu res, perquè no ens coneixem. La setmana passada duia el cabell mig (l'olor del xiclet del meu costat em mareja i se'm fa insuportable) llarg, amb grenyes mal posades fins a l'espatlla, i l'endemà s'havia tallat el cabell curtet, curtet i se l'hi veia més la cara i les faccions dures que te. Ara el tinc de cara i hem creuat la mirada dos cops però tampoc em dirà res, escolta música pels walkmans i du una samarreta blava.
Hi ha un nen i una nena petits que passegen pel tren deuen tenir entre 3 i 5 anys el gran li diu a l'altre a on no pot seure, i a on si.
Està tot molt ennuvolat, espero que no plogui perquè no tinc res per protegir-me. Potser és pel temps que hi ha molt més soroll, i un esperit xafarder. La noia del meu costat que ara ja ha baixat intentava llegir el que escrivia i m'incomodava; i el senyor de l'altre costat escolta descarat la conversa dels altres.
M'he posat al lloc de la noia que ha baixat i ara ja no veig el noi moreno, una llàstima.
La nena petita no para de plorar deu ser pel temps també
5-5-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada