Aquest quadern on escric cada cop està més fet malbé, de tant anar amunt i avall dins de la bossa. La tapa negra es comença a desenganxar de la punta i de la part superior per on estant encolat tots els fulls. És un d'aquells blocs de notes que estant encolats per dalt i pots arrencar els fulls que estant microperforats.
La gent utilitza el W.C. del tren? un lloc on no he entrat mai. Però que quan a vegades se'l deixen obert he vist. Son d'aquells de que quan hi entres, s'encén la llum i al sortir s'apaga com en un taxi però a la inversa.
Els núvols del cel ho enfosqueixen tot i el mar queda blanquinós i no es diferencia d'on s'acaba el mar i a on comença el cel, tot queda del mateix color. Com quan indiferents no ens preguntem res, ja és igual, impassibles davant d'un dubte davant una sensació. Ja no sentim fred o calor, d'esma i avorriment tot és igual i constant. Caminar o seure, no hi ha blanc o negre, sinó que tot és fon en grisos i indecisos. Tot ja, ens és igual, potser per avorriment d'haver-ho viscut masses cops, o perquè realment, escèptics ja no ens preocupa res. Tot és confon dins meu. Els sentiments es barregen i quan ja no se cap a on anar, quin camí escollir perquè la boira anul·la tota diferencia. Atònita em quedo quieta o em deixo dur pel vent, que em rebota d'un cantó a un altre, marcant per casualitat el meu camí.
De fons se sent una conversa de gent que diu que parlen amb el gos i que aquest els contesta. I han començat a bordar per exemplificar-ho més clarament, i també depèn, és clar, del gos. La gent és molt curiosa, ho diuen mig en broma però com a fet que un fa, i són gent gran que ho comenten en serio de les seves vides, són amics i és una conversa distesa i amigable alegre, però no ho entenc del tot perquè estan massa lluny.
Les obres de l'estació estan envoltades per unes valles i els senyors grans, segurament jubilats, s'aturen a mira-ho com si fos un espectacle o com si estiguessin al zoo mirant "quina gràcia aquestes bèsties" "mira que fan ara". Només els faltaria tirar-hi cacauets o animar-los. I quan els obrers es desplacen per dins de les seves gàbies els jubilats també els segueixen per no perdre's ni un detall. Potser fan un curset accelerat d enginyeria o de manobres pel que fa al cas.
29-2-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada