8-3-00

confetis, maquillatge, bromes, riures, transformacions sorprenents, espectacle, admiració, diversió, disbauxa, desenfrè ¼ Carnaval, carnaval, carnaval te quiero¼

Déu ni do les festes de carnestoltes, l'ocupada que m'han tingut divertint-me.

Ahir vaig anar amb un d'aquells trens de dos pisos que no passaran mai per la meva línia, perquè hi ha túnels i els trens són massa alts. Per dins són curiosos; el sostre era rodonet, fen un arc de volta i els seients, de tres en una banda i de dos a l'altre. Però son d'aquells que no tenen respatller pel cap i que veus a tothom. Vaig anar al carnaval de sitges i el tren anava molt ple i la conversa que tenia amb les meves amigues, va distreure a un noi i una noia (que no anaven junts) que no es podien aguantar les ganes de riure de la nostra conversa. Ara en veig passar un d'aquests trens, però va buit. Era un d'aquells nois a qui els hi cauen simpàtics els companys del tren i et somriuen i fins i tot al final et diuen a déu com sí tinguessin la sensació de que ara  ja ens coneixem una mica.

Al tornar va ser més espectacular, a les 5h del matí hi havia unes cues i una aglomeració de gent a l'estació, i l'andana impressionant com si fóssim refugiats o deportats que fugen del perill i volen pujar al tren amb desesperació. De debò va ser espectacular, la histèria col·lectiva per pujar a un tren quan en passava un altre al cap de 10 minuts.

Dins del tren tothom es va adormir; al meu costat hi havia el passadís que és més estret que en el tren normal, i al altre costat hi havia un noi francès amb la cara pintada que dormia vinclat sobre els seus propis genolls i de cara al passadís, per tant casi es recolzava en les meves cames. Anava tant adormit que cada cop es torçava més i tothom s'ho mirava i reia. Jo no sabia si despertar-lo o no. Però hi va haver un moment que s'anava a caure del tot endavant, cap a el terra, ja se li aixecava el cul del seient per caure tot ell, i aquí si que el vaig recollir a temps, i el vaig tornar a seure però anava tant passat que no es va despertar i va continuar dormint tranquil·lament de costat.

Si més no es curiós anar en un tren d'aquests. Però m'hauria agradat més anar-hi a plena llum del dia per veure el paisatge que no vaig veure.

Fortor d'alè d'algú que ha menjat all insuportable fortor que després d'una dit de festa i ressaca realment fa una petada als meus sensibles narius. Aquesta senyora gran que s'ha assentat al meu costat i que m'ha marejat l'estança. Diuen que se'n van a veure les falles de València, ja m'agradaria anar-hi ami. Veure com ara el mar i la platja buida als aquest sol tant enlluernador i tant plàcid i calorós com avui.

8-3-00.