dimarts, 16 de novembre del 2010

requesens

corrents, com sempre, amb presses, i amb una mica de mal de cap de la falta de son, gracies a la fantàstica nit que em van regalar els veïns. Així i carregada com una mula vaig arribar a la furgoneta d'en Gerard i la marta, on ja hi havia en Sergi i la milena, esperem a la ruth i comencem el començar a posar-nos en ruta... ho tenim tot? no ho hem d'anar a comprar encara.
sabem com s'hi arriba? no ho hem mirat. ja ho trobarem
sabem que farem ? ja ho decidirem...
decidir quan a tothom li està bé tot és complicat, però no per això menys interessant. 
Sabem on anem? siiii això sí. La Marta ha torbat un refugi lliure a prop d'un castell, a prop de la jonquera. Farem un cap de setmana de natura, de relax i germanor, d'estar a gust i prou.

Deixem les coses al refugi i ens instal·lem al costat d'un foc de camp que fa la ruth, anem fent amb el vi i la conversa els acordions i la tarda va passant. Arriba companyia... que també es quedara al refugi, divertits i molts, au doncs compartim el foc de camp i l'espai i la borratxera.
Cap a les dues de la matinada, quan la meva borratxera ja s'ha passat perquè ja no puc vomitar més quan el meu cap necessita dormir o airejar-se, els altres decideixen fer un assalt al castell: som-hi.

passadissos i racons fossars, espieres, merlets, passeres vora muralla, cuines, sales nobles laberints d'habitacions, anem amb un guia que no sabem com es diu, noi, i a qui no fem molt de cas, perquè a tots ens agrada anar al nostre aire, i ens anem perdent els uns als altres, cosa que no es dificil amb un castell tant immens.
L'endemà estem tots més tranquils i apalancats, o endormiscats,  de diumenge dominguero, no fer gran cosa, jeure i seure, tocar la guitarra i passejar tocant l'acordió pel bosc.
recollim ens acomiadem de la gent i els gossos, i decidim tornar a passar pel castell per veure'l a plena llum del dia, i anar a veure uns dòlmens que hi ha una mica més avall, sense  molt d'èxit.

Ara m'adono que no se perquè tardem tant en prendre una decisió quan de fet; No es important el que fem, sino que estem a gust junts fent-ho.
moltes gracies a tots per aquest cap de setmana tant complert i genial espero poder-ho repetir aviat.

1 comentari:

Tururuth ha dit...

El lloc fabulós, la companyia... encara millor!!

Foc, acordió, cançons, riure, històries, aventures...quin goig!!

M'agradat molt el teu escrit
ptons