31-1-00

És fosc a fora, i hi ha música clàssica dins, fins ara estava acompanyada per una noia de la meva universitat, que no conec gaire i per això anàvem parlant de temes típics de la facultat d'un professor, de les assignatures, del sistema  etc. Banalitats sense aprofundir en res; de l'estació del seu poble que ara l'han tirat a terra i diuen que tardaran dos anys en acabar-la.

A l'anada m'he assegut en un seient dels que són tres en línia, i just quan m'asseia ha fet un catacrac impressionant, tothom s'ha girat i m'he sentit el centre d'atenció de moltes males mirades de desaprovació. M'he sentit tant malament que no m'he mogut per res en tot el trajecte. I quan al final m'he aixecat he comprovat que m'havia carregat l'engranatge que fa que el seient torni a plegar-se sol quan no hi ha pes.

Ara és fosc, cansada i tard, després d'haver fet un examen, i amb una mica de mal de cap, com si no pogués parar de pensar i l'activitat mental em canses. Com quan has estat tota la tarda fent esport i estàs esgotat però en el cervell.

La gent parla de la pel·lícula que ha guanyat els premis goya i resulta que no l'han vist. Hi ha un nen petit que no ha parat de rondinar no de plorar a ple pulmó però es va queixant i els seus pares intenten consolar-lo i fer callar però el pobrissó se'l veu molt petitet i li deu cansar i marejar tant de moviment del tren. La senyora del davant meu se'ls mira amb impertinència. Perquè? Perquè li molesten els gemec del nen? Total fulleja una revista d'aquelles on tot son anuncis de pisos. O potser és perquè els pares i el nen són marroquins? Deu ser una persona intolerant com ni ha moltes. No ho sé.

La noia del meu poble a qui he esquivat a l'estació de bcn perquè no la conec molt però és molt pesada, ha baixat tres parades abans amb un altre noi del meu poble. Que curiós? El meu instint xafarder es desperta. Perquè se n'han anat junts?

Si no fos per aquesta veu que anuncia les estacions en dues llengües, no sabria pas a on soc. perquè tot és fosc i no es veu res, i com que són més aviat al final del tren, al final de l'andana de les estacions, estan poc il·luminades i no és veu el nom del poble. Però m'agraden la foscor i la solitud.

31-1-00.