exercici 5

Exercici 5

El president

Hi havia una vegada, un país on tothom era més o menys pobre i tothom passava misèria; amb mil carreges impossibles a l’esquena: per mirar escoltar música, per beure aigua, per anar al teatre, per menjar escarxofes, que es veu que eren decoratives i tenien impost de flors, per collir bolets, per conduir el cotxe, per llençar bé les escombraries… vaja un país de bojos, i per si no fos prou pes, a més, tots anaven carregats d’hipoteques dels bancs, deutes de lloguers acumulats, factures de la llum, del gas, etc.

i és clar amb tants impostos hi havia algú que era molt ric, aquell país governava un president que tenia molts, molts diners, era molt, molt avar tant que no en tenia mai prou, sempre en volia més i més. El seu desig més gran era que tot el que toques es convertís en diners, no en tenia prou amb tots els milions que li enviaven els ciutadans.

Per això, va anar a veure els bruixots dels bancs. Aquests ràpidament li van concedir el seu desig; Bàsicament perquè van pensar que així ells tindrien també més diners. Perquè en algun lloc els hauria de guardar no? Els banquers li varen donar al president uns guants de banquer i au! A tocar i parar la mà.

Al principi tot era fantàstic pel president! Tocava els papers que havia de signar i es convertien en diners, fullejava els llibres que no havia llegit mai, quin tacte tant amable tenien; plovien més i més diners, quan va haver tocat tots els llibres de la seva llibreria va fer-ho amb els contes de la seva filla, i quan va acabar, va tocar totes les corbates que es convertiren en xecs en blanc i els trencaclosques en targetes negres, i ell n’estava de cofoi com una mona.

Per no tenir problemes, quan volia parar es treia els guants de banquers que eren una ma blanca i una de negre i tot tornava a ser normal, i avorrit, pensava ell. Per això cada vegada li costava més treure’s aquella segona pell.

Fins que un dia amb els guants posats va agafar la tassa del cafè i es tornà petroli i va agafar el raspall de dents i se li va convertir en una pistola, espantat es va treure els guants però quan encara duia el guant negre va entrar la seva filla que volia emprovar-se aquell guant blanc. El pare, per evitar-ho va tocar la filla amb el guant negre i es va convertir en una hipoteca amb un deute gegant. Desconsolat i atabalat en intentar solucionar-ho va agafar el telèfon per trucar als banquers i el mòbil es va convertir en una caiguda descomunal de les seves accions de borsa,

Els banquers li varen dir que no poden fer marxa enrere, que això es el que passa amb els guants de banquer no hi ha solució possible.

Va plorar amargament per la gran hipoteca que li suposava un 50% de la seva riquesa,

els banquers li van suggerir que podia provar de pagar el deute... (ells tindrien on posar aquells diners, en un banc lluny de tot)

No volia sentir-ne parlar de pagar!. Va pensar a generar més riquesa amb els guants i així la hipoteca de la nena no seria tan gran. Però amb els nervis es va posar els guants del revés i va generar més deutes, més multes i sancions d’hisenda (els de les dues mans negres)

Desesperadament pacient, com sempre, el seu criat li va demanar si el podia ajudar a pagar un gran deute que tenia a causa de la misèria de sou que li pagaven, i dels impostos bojos que ell posava. El President va accedir i es va posar bé els guants i va agafar un llibre de títol absurd que tenia allí sobre, els crits silenciosos, i el va fullejar fent caure una pila de diners, i en tocar els guants del majordom obtingué dos xecs en blanc i un augment de sou merescut.

El majordom li va recomanar que si ajudava a la gent com havia fet amb ell, potser la fortuna li tornaria a somriure, que per provar no hi perdia res.

A contracor, va provar-ho i a mesura que el president anava ajudant als seus amics semblava que tot anava bé, i tothom estava molt gratament sorprès, però la seva filla continuava sent una hipoteca impagable i els guants negres ja li havien investigat els comptes i bloquejat els comptes i res no millorava,

Completament arruïnat i a punt de dimitir, es va trobar al seu despatx i amb els guants posats va tocar la partida d’impostos nous del mes i es convertiren una baixada d’impostos, va tocar el plec de lleis per aprovar i és convertí en ajudes fiscals a tothom i greuges pels rics. I així va anar suprimint els impostos impossibles i les carreges dels ciutadans, fins que tothom al país guanyava pel que treballa i vivia just i compensat.

I la seva hipoteca? doncs clar, quan va tocar la llei d’hipoteques va fer que es cancel·lessin i es tornessin a fer per contractes justos, i així la seva filla hipotecada va tornar a ser feliç.

Finalment el president va entendre que havia de fer amb els guants es va donar la mà a si mateix i els guants negre i blanc es van destruir a si mateixos i amb ells el sistema bancari!

fi.