exercici 3

exercici 3

En el bar del poble, hi ha pocs clients a mig matí. L’Anna, la propietària, és la barra netejant. El seu fill Viktor de 16 anys seu davant l’ordinador en una taula propera. Entra en Joan, l’alcalde gras i llepa del poble.

ANNA. (Des de la barra)- Que vol prendre?
JOAN.- Bon dia Anna. Posa’m un cafè amb llet d’avena i un croissant integral si us plau.
ANNA (per ella mateixa)- No, si encara farà regim amb lo gordo que està…
(prepara el cafè i el croissant)
Nen! Viktor! Treu-te els cascos, que t’estic cridant!. Té porta això a aquella taula.
VIKTOR - Tu flipes! Jo a aquell cabró no li serveixo res!
ANNA. (abaixant la veu) Vols callar, que encara et sentirà. Porta-li i punt.
VIKTOR.- Que no mama! Que jo al gordo de l’alcalde no li serveixo res! Ens està fent fora del casal okupa! L’hauria de treure del bar a patades! com ens tracta ell i els seus gossos de quadra!
ANNA.- Va menys fardar de milhomes i a treballar. Que bé que esperes que et pagui la setmanada per estar aquí. Total, estàs tot el dia assegut jugant al ordinador, i per tres taules que et faig servir et queixes.
VIKTOR. - Que no jugo mama, estic formant-te i treballant en línia amb els de la PAH. Va dóna’m la plata.

(Posa el cafè i el croissant sobre la taula de mala manera i el cafè es vessa una mica.)

JOAN: (somrient irònic) -Noi. em podries dur un altre sucre? Aquest s’ha mullat amb tant de moviment.
VIKTOR.- Es que no el penses barrejar amb el cafè? Que importa si es mulla abans o després? Hi ha gent no te ni sucre per menjar... (mentre li esta agafant un altre sobret i li porta a taula. Després se’n torna a la seva taula i es posa els auriculars.)
JOAN. -Gracies. Me’ls prendre els dos. (Li sona el mòbil)
-Si? Ah Manel, digue’m? No, no trigaré gaire, he sortit a esmorzar aquí al davant...
Que s’esperin. No vindrà de 10 minuts! Porten tres anys encallats intentant treure’ls de cine i ara tothom té presses…(baixant la veu) I què si ve la tele i la premsa?. Aquests xous no ens interessen. Aguanta que ja vinc.
ANNA. (Des de la barra) -Quin rebombori que hi ha eh? Hi ha dos cotxes de TV3 i tot. Que filmen avui?
JOAN (li somriu sorneguer, mentre s’aixeca a pagar a la barra.)- Sempre estem distrets en aquest poble! No em deixen ni fer el cafè tranquil, que ja ve tota la premsa a buscar-me les pessigolles.
ANNA. - Va no et queixis! Però si et fan propaganda gratuïta; sortir per la tele sempre fa publicitat.
JOAN- Adéu, bon dia Anna.

(surt JOAN)

VIKTOR. -Mama em deixes sortir un moment? He rebut un watsapp que s’està liant davant del casal, al antic cinema. Hi ha dos furgons de mossos, la tele i molta penya.
ANNA.- Encara et fotràs en un merder que ens coneixem.
VIKTOR. - Va mama només un moment. Que tinc col·legues encadenats a dins. (somrient) I així t’explico el que passa...
ANNA. -Ai... Només 5 minuts!. I no et posis en embolics que en sortirem escaldats tots. No entris al cine eh?!. M’ho vas prometre!
VIKTOR. T’ho prometo mama (li fa un peto). Ets la millor!
(surt VIKTOR, ANNA surt per dins el magatzem. fosa.)

(Al bar. Només hi ha un senyor gran en una taula llegint el diari.)
(sona un telefon insistent)
ANNA Ja va! ja va!. (despenja) Bar la plaça, Mani’m?. (Alterada) Què!! però que dius? Que ha fet? Si no han passat ni 20 minuts!! El mato! Aquest nen ens matarà a disgustos Enric. Sí, sí. Ja hi vaig jo! Ara surto… No, no tinc gent només en Pere Planes... Però està a comissaria o a la plaça encara? Que han dit els mossos? Sí, sí d’acord ara et trucaré.

Pere! surto un moment si entra algú li dius que esta tancat. Tornaré abans que acabis el diari. I sinó tanca amb la clau que saps on és.

(Surt Anna. Fosa.)
(Pere acaba el diari i el plega amb calma, s’aixeca lentament, agafa una clau de darrere la barra, tanca el llum i surt del bar)


(Entren al bar Viktor Anna i Enric, pare de Viktor, El fill s’asseu en una taula a poc a poc com adolorit)

VIKTOR- Vale ja no? M’ho heu dit 80 cops! És que no escolteu o que? Que jo no he fet res! Ha estat el mosso que m’ha ostiat sense miraments a cops de porra.
ANNA- I 80 cops més que t’ho diré si cal! Em sents? No tornaràs a sortir amb aquesta gent. (tots dos emocionats) No ens pots fer patir més a ton pare i a mi.
VIKTOR- (quasi plorant) Ho sento mamà! Però que de debò que he tingut mala sort. Només estava allà al davant, tothom cridava contra els mossos i ells han començat a repartir a tort i a dret.
ANNA- (suavitzant el to)
Ens preocupes saps? Tothom n’espera molt dels fills i no ens has decebut fill, al contrari estem orgullosos de tu. Ets valent, decidit i conseqüent en el que fas; però coi estàs pendent de judici! Ets menor! Ens podien haver pres la custòdia! Se’t podien haver endut a la DGAIA!

ENRIC.- Ja prou Anna. Tranquil·litzem-nos i pensem amb calma, el que hem de fer ara.
Demà aniré al despatx de l'advocat i estudiarem que és el millor; si fer una defensa conjunta amb els altres (amb menyspreu, o fent cometes amb les mans) «col·legues teus» o per separat com si tu estiguessis només de pas.
Víctor- Si home papà! Jo no estava de pas! Ens hem solidaritzat amb els encadenats i ens han pegat a tots perquè si, no estàvem fent cap mal a ningú. Ens han "dispersat” que diuen ells. Podríeu creure en mi no?
ANNA- Oh massa que creiem el que ha passat!
ENRIC- Creiem en tu fill. Però això no és Barcelona. Tenim el bar del poble i una imatge. Tu saps que aquí tot pot canviar per ser fill o amic de. Hem de mirar quina és la millor opció, sense que, si tu vols, sentis que estàs traint els teus «ideals».
Víctor- Però quedaré com un llepa perquè els papes són amics de l’alcalde i la mama va ser la seva parella.
ANNA- Vols callar!! En Joan ens ha ajudat molt. Jo ja no sé com donar-li les gràcies
(Pare i fill se la miren de cop sorpresos)
-Que no, poques soltes! Que vull dir que ja em fa massa vergonya haver de dir tants cops gràcies i anar demanat favors. (somrient i posant-se vermella) Que havíeu pensat? Mira que sou idiotes… aneu!
ENRIC- Va, anem a dormir que demà ho veurem tot amb més... perspectiva. (mentre s’aixequen i surten es mira el darrere de la seva dona)

(surten per la porta interior mentre apaguen els llums)