Sortir de la feina i anar a la platja es un plaer, i podria anar a la platja d'aquí davant però prefereixo com sempre fer un passeig de 10 minuts i anar a la platja que queda més lluny així faig una caminada, i m'oblido de tot, i no se que m'agrada més si caminar, o estirar-me a la platja. el setembre es tant fantàstic la platja, l'aigua la poca gent.
amb ganes boges de que demà ja no quedi nens a la platja; tots al cole!!
i pugui per fi retrobar-me amb la platja i convertir-me ara si en una bona solista (adoradors del sol, que ofereixen la seva pell en sacrifici) i torni a fer les meves caminades per la sorra com un infant que vaga i es distreu collint vidrets esmerilats i estrelles... però aixo al gener després del temporal de llevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada