serà difícil esperar, ell te el meu numero de telefon, però jo no tinc el seu. només fa 8 hores i ja estic impacient, em podria fer un watsapp. impacient per veure'l de nou i començar aquestes coses tant màgiques de conèixer algú, xerrar de tot i de res, saltant de tema en tema, sense aprofundir molt en detalls personals però anant fent una enquesta test del que fas i que t'agrada. la típica conversa que tens amb un cuiner, com pot ser que no t'agradi la ceba! sacríleg!
impacinet per veure'l de nou i acabar el que vam deixar a mitges...
no vull fer susposocions negatives ni expectatives de poca autoestima tant típiques en mi, tot i que no paren d'asseltar-me al pensament raons de perquè no em trucarà, o no em dirà res. ja em va dir que aquesta setmana no, tot i que no ho vaig entendre, jo i aquesta costum de psicòloga de no preguntar i deixar que l'altre s'expressi, com pot ser que em digui aquesta setmana no que estic de vacances! coi se suposa que tindrà més temps! que sóc, feina jo?
ja som dimarts i encara espero... i asi pasan las horas y yo desesperarndo quizas quizas quizas...
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada