exercici5

prova 1:

Mira allà hi ha llum i escalfor potser podrem omplir una mica el ventre i tot. Mmm si fa olor de sang, visca hi ha una Plaf dormint. Vinga va, directe a les cames que la pell és més fina i es veuen els rius de sang i tot. Mmm és de les dolces, després potser faig un ressopó. Ups, que ple que m'he quedat ara a descansar, a veure a on? Mira aquí a la paret estaré bé una estona.



...

Plaf! Merda, m'ha picat un mosquit! Sempre em pico i mai els enganxo. On s'ha ficat? Amb la son que tinc. La llum m'encega, els ulls no se m'han acostumat. El sento però encara no el veig deu ser dels petits, però mal parit. Espera que l'enxampi, no tindré pietat. Ara ja no el sento cantar, deu estar quiet; a prop del llum, a sobre el llit... No mira és allà! A la paret al costat de la finestra, amb què el puc matar? Mira la sandàlia segur que no falla.



...

Per fi pot descansar després de tot un dia amb un peu que tendeix a suar i deixar-li l'interior tot pudent. Avui no l'han ni raspallat ni desat a l'armari amb les altres companyes, simplement ella i la seva parella s'han quedat a l'habitació una mica separades. Ha estat un dia llarg després d'hores caminant per la ciutat empolsegant-se i desgastant-se sota un asfalt ardent i a sobre encara duu unes restes de xiclet a la sola. No sap si l'hi trauran algun dia.
Quan encara no ha passat ni mitja hora que reposen tornen a agafar la sandàlia, tornaran a desgastar-la? No, simplement l'aguanten amb la mà dreta i la passegen. No deuen estar admirant com estan de brutes, ni si tenen xiclet a la sola. De cop l'estampen fort contra la paret. I ara a la sola a part del xiclet hi té també mig cos de mosquit esclafat. L'altre mig ha quedat amb una petita taca de sang a la paret i amb la silueta de la sandàlia. Almenys ha estat un dia on ha deixat petja.

Prova 2:

Està tan maca amb el cabell deixat anar. No, clar que no t'he vist en tot l'estiu, com vols que et veies si no hi eres, eres al teu poble. Ni per festa major no t'he vist, però he mirat tants cops la foto de tota la classe de final de curs. No t'he vist, però t'he dibuixat tants cops de memòria. I mira ara estàs encara més bonica amb la pell morena del sol, i els cabells més rossos i llargs.
No et podia trucar, que volies que et digués. No sabria com confessar-t'ho que estic penjadíssim de tu, que em deleixo per sortir ràpid de classe i caminar tranquil al teu costat per anar a l'estació com si ens trobéssim de casualitat cada dia. Com si fos per rutina, I tu em dius que potser em pots ajudar, que qui és? Tu! Qui vols que sigui, ets preciosa, però mai et fixaries en un noi com jo, friqui i ple de grans a cara i amb ulleres, tu només tens ulls pels tipus com en Toni, catxes i guaperes.
Que t'ho digui... potser si, potser així deixaré de patir tant i potser se'n va tot a la merda i no em tornes a parlar mai més...


- Si no l'he vist en tot l'estiu, és perquè... No sé com dir-t'ho... Si no l'he trucat, és perquè ets tu.
Ja està, s'ha quedat tallada, merda! Ja no em tornarà a parlar més.



...

Que monos que són els nois tímids, preferiria anar en tren amb en Toni, però clar ell va en moto fins a casa seva que viu al costat de l'insti, i jo he d'anar en tren fins a Mataró. Però en marc és simpàtic i sempre parlem del seu amor. Pobre no té valor per declarar-se, però clar no m'estranya, I és que si es cuidés una mica, no estaria malament. És massa tímid per parlar amb una noia. Per sort jo parlo per tots dos; de l'estiu al poble, i de les festes d'allà, d'en Toni no, no cal que en parli amb ell no ho entendria, és massa noi.

Que li passa avui? Vam xerrar molt tot l'any passat, ja em podria dir qui és no? Sembla incomodo i tot, deu ser una de les meves amigues i per això no gosa dir-m'ho. L'Anna, o la Maria, però no es fixarien mai amb un paio així, pobre no hi té res a fer. No sé qui pot ser, mira s'està posant vermell i tot, potser l'estic collant massa.
Què? Jo?! Òndia que li dic jo ara. Merda Marc, perquè m'ho fas això. No m'ho esperava gens. No ets ben ve en Toni tu. L'hi agrado? Que fort, que maco, pobret. Que vermell que està. Que es diu per no ofendre'l. Per sort ja estem baixant del tren i ja ens separem. Demà agafaré un altre tren segur.


-M'has deixat molt parada, no m'ho esperava això... En parlem demà val?

...



Mira que hi ha lloc al tren, el compartiment del costat és buit perquè heu de seure aquí, amb tots aquests trastos. Em sonen, em sembla que l'any passat ja els trobava aquests dos, són dels que fan batxillerat artístic i sempre duen aquestes carpetes tan grans. En Ricard també hi va anar en aquest institut. És evident que ara ja no podré llegir tranquil·la i es posaran a xerrar pels descosits, bé ella, el noi pobre és massa tímid per dir res, o no li interessa el rotllo que l'hi està fotent aquesta xerraire riallera. Perquè sempre riuen per no res els adolescents? No ho he entès mai.
Mira que tendre parlen del seu amor, pobre noi no té cap possibilitat amb aquesta cara, d'aquí a dos anys quan li passi l'acne i guanyi una mica de volum serà guapo i tot, sempre que canvi d'estil no es va enlloc anant de gòtic per la vida. No sé si el pots ajudar gaire noia, si l'escoltessis, en lloc de xerrar tant, potser ja t'ho hauria dit. Però no calles. Li dirà o no?
Millor que passi full, que sembli que estic apassionada en el llibre i no en la seva història. No et deixis ajudar quan una noia et diu; jo li puc parlar de tu, és evident que li dirà qualsevol cosa però no positiva. Pobre xaval està vermell com un pigot.
Alça! Li ha dit. És ella?! Òndia nano quin valor. Que faig aplaudeixo? Merda ara baixeu, no marxeu que no sabre que diu ella. Espero que demà tornin a aquesta hora.