Amb el cel negre sense llum i una pluja suau però
constant avançava pel poble amb un fred humit que calava
i gelava els ossos. Va arribar cansat, fred i amb
desesma, sentint el pes del dia que ja s'acabava com una
gran llosa a l'esquena. I a sobre per sorpresa seva quan
va arribar al pis es trobà que estava tot regirat, tot
potes enlaire. Però no com a les pelis quan entren a
robar, sinó com quan fas mudança.
Merda, sabia que ella havia marxat. Havia recollit les seves coses, totes, i havia marxat. Va caure als peus del sofà, la catifa ja no hi era, i va deixar que les llàgrimes li caiguessin en silenci, va plorar com un infant; amb ràbia, amb pena, dolor, i amb vergonya de veure's plorant.
Com un foll es va aixecar nerviós intentant trobar quelcom que no s'hagués endut, segur que s'ha oblidat d'aquelles sabatilles que odiava, però no. Bah, però segur que trobaria aquells mocadors de coll que no es va posar mai i sempre deia que donaria a humana, doncs els deu haver donat. Resseguint tota la casa desendreçant i regirant encara més cada armari, cada calaix buscant quelcom que sigui seu encara, per sentir que ha guanyat en una cursa estúpida contra ell mateix, per trobar quelcom que recordi a ella... Aviat troba el que sí que ha deixat.
Només ha deixat un missatge i no en un paper; al lavabo en lletres grans troba un missatge al mirall com es deixaven abans abans, quan tot era bonic, els dies que no es llevaven junts: ADÉU FILL DE PUTA. Ni tants sols sembla la seva lletra.
Però no hi ha res més, sempre tan meticulosa.
Merda, sabia que ella havia marxat. Havia recollit les seves coses, totes, i havia marxat. Va caure als peus del sofà, la catifa ja no hi era, i va deixar que les llàgrimes li caiguessin en silenci, va plorar com un infant; amb ràbia, amb pena, dolor, i amb vergonya de veure's plorant.
Com un foll es va aixecar nerviós intentant trobar quelcom que no s'hagués endut, segur que s'ha oblidat d'aquelles sabatilles que odiava, però no. Bah, però segur que trobaria aquells mocadors de coll que no es va posar mai i sempre deia que donaria a humana, doncs els deu haver donat. Resseguint tota la casa desendreçant i regirant encara més cada armari, cada calaix buscant quelcom que sigui seu encara, per sentir que ha guanyat en una cursa estúpida contra ell mateix, per trobar quelcom que recordi a ella... Aviat troba el que sí que ha deixat.
Només ha deixat un missatge i no en un paper; al lavabo en lletres grans troba un missatge al mirall com es deixaven abans abans, quan tot era bonic, els dies que no es llevaven junts: ADÉU FILL DE PUTA. Ni tants sols sembla la seva lletra.
Però no hi ha res més, sempre tan meticulosa.
2...
Dorms dues hores, i et despertes amb una ressaca de
cavall, com si el cap hagues d'explotar si no fos perquè
saps de sobres que no ho farà, que només li falta
hidratació i visualitzes el teu cervell com l'esponja
dels plats seca i encongida. Merda! Intentes recordar
alguna cosa d'ahir però només et ve al cap com vas caure
sobre el llit vestit i amb sabates, i el cap se m'en
anava una mica uf, merda, quina taja. I com de cop vaig
sentir a la boca de l'estomac que no podria parar, em
llevà corrents per arribar al wc traient tot el que duia
a dins, com quan era adolescent. Quan feia que no
vomitava així?
Et sents com un gos brut, tota la nit bevent al bar fent uns riures amb els col·legues... No si està bé i vam riure molt i mola desfasar amb els amics i mirar les noies a la discoteca però que en treus d'això? Això? Aquest estat deplorable en què et trobes el diumenge al matí, tot mirant el w.c. vomitat. L'alcohol sempre et fa sentir deprimit.
Fa quatre mesos que ella no hi és i encara no se'n fa a la idea. Es va passar molt amb ella sí, però el mal va ser reciproc. Però ell no li pot retreure que el deixes fet pols. Va tardar un mes en netejar el mirall. I ara ja fa mesos que surt cada divendres i dissabte amb els col·legues, de festa, de bar en bar i acabant en discoteques cutres on el gintònic és l'única cosa que val la pena.
Un dia va lligar amb una noia i se'n van anar al llit. Estava bona; tenia un bon polvo. Però era molt jove
Et sents com un gos brut, tota la nit bevent al bar fent uns riures amb els col·legues... No si està bé i vam riure molt i mola desfasar amb els amics i mirar les noies a la discoteca però que en treus d'això? Això? Aquest estat deplorable en què et trobes el diumenge al matí, tot mirant el w.c. vomitat. L'alcohol sempre et fa sentir deprimit.
Fa quatre mesos que ella no hi és i encara no se'n fa a la idea. Es va passar molt amb ella sí, però el mal va ser reciproc. Però ell no li pot retreure que el deixes fet pols. Va tardar un mes en netejar el mirall. I ara ja fa mesos que surt cada divendres i dissabte amb els col·legues, de festa, de bar en bar i acabant en discoteques cutres on el gintònic és l'única cosa que val la pena.
Un dia va lligar amb una noia i se'n van anar al llit. Estava bona; tenia un bon polvo. Però era molt jove
i per molt que ha intentat tornar a quedar amb ella, ja
fa molts wastapps que va veure que fregava el ridícul i
va deixar d'intentar-ho. Potser no és la millor idea
intentar refer la vida borratxo en una discoteca cutre.
Potser hauria de trobar un altre camí.
La feina, l'esport, i sortir amb els amics... Fa anys que surt a córrer als migdies i va al gimnàs als vespres després del curro, però això ho fa per desfogar- se de la feina i la vida, no es mira la gent amb qui es creua corrents. Sí clar, sempre és un al·licient veure els pits de la Maria botant quan ens creuem corrents,
però no et planteges res més enllà de mirar.
Abans quan era adolescent m'agradava escriure, com es
La feina, l'esport, i sortir amb els amics... Fa anys que surt a córrer als migdies i va al gimnàs als vespres després del curro, però això ho fa per desfogar- se de la feina i la vida, no es mira la gent amb qui es creua corrents. Sí clar, sempre és un al·licient veure els pits de la Maria botant quan ens creuem corrents,
però no et planteges res més enllà de mirar.
Abans quan era adolescent m'agradava escriure, com es
pot lligar escrivint?
3...
Concentra't. Ja no saps que t'ha dit, i es que no
l'escoltes i no pares de mirar la cambrera, el seu escot
i aquella mirada llarga que t'ha fet quan deixava els
cafes. Hauries d'escoltar el que t'esta comentant la
Maria del teu conte breu, però no t'interessa gaire. Jo
només volia anar-me'n al llit amb ella. I de seguida et
torna al cap l'Anna; quan la vas coneixer en un bar
servint-te el cafè i amb una mirada llarga. Vas estar dos
messos anant-hi cada dia per veure-la i parlar amb ella.
Després de 4 anys un fill de puta en un mirall.
La Maria diu que li falta força i ritme. Sí?, si li haguessis preguntat a l'Anna durant el primer any no et diria que em faltava ritme i força. No en teniem mai prou. Fins que ella va baixar el ritme, però jo no. I vaig començar a anar-me'n al llit amb altres i després amb les seves amigues. I Aquesta d'aquí el davant diu que em falta ritme... que irònic.
Van ser 5 noies en 4 anys, tampoc van ser tantes, que volia que fes, que m'aguantes quan ella deia que no perque no li agarada el to en que li havia parlat? Es pensava que em castigava deixant-me sense sexe? Ja! el problema es que una relliscada la podia acceptar, ella també en va tenir alguna, es pensava que ho ignorava que feia un remember when de tant en tant amb en Lluis el seu ex?. Però no va poder mantenir el seu discurs de parella oberta i lliure, no va poder entendre que em tires a la seva germana, uf que marrana la Mariona,...
- M'estas escoltant?!!
- Perdona, Què?
Uf no! com vol que l'escolti, que preten que em torni
La Maria diu que li falta força i ritme. Sí?, si li haguessis preguntat a l'Anna durant el primer any no et diria que em faltava ritme i força. No en teniem mai prou. Fins que ella va baixar el ritme, però jo no. I vaig començar a anar-me'n al llit amb altres i després amb les seves amigues. I Aquesta d'aquí el davant diu que em falta ritme... que irònic.
Van ser 5 noies en 4 anys, tampoc van ser tantes, que volia que fes, que m'aguantes quan ella deia que no perque no li agarada el to en que li havia parlat? Es pensava que em castigava deixant-me sense sexe? Ja! el problema es que una relliscada la podia acceptar, ella també en va tenir alguna, es pensava que ho ignorava que feia un remember when de tant en tant amb en Lluis el seu ex?. Però no va poder mantenir el seu discurs de parella oberta i lliure, no va poder entendre que em tires a la seva germana, uf que marrana la Mariona,...
- M'estas escoltant?!!
- Perdona, Què?
Uf no! com vol que l'escolti, que preten que em torni
neuròtic com ella?. Si no te sentit res del que diu
aquesta noia, uf! Quin pal tinc ganes de marxar ja, m'és
igual si ella te ganes de sexe. Com es deu dir la
cambrera?...
Renoi si que els té grossos els pits, se m'ha tirat a sobre de seguida al entrar la cotxe quan li he dit que la portava a casa. Això es bo com a minim va per feina. Però la meva ex-cunyada la menja millor, clar que en aquella família ara ja tots m'odien.
Renoi si que els té grossos els pits, se m'ha tirat a sobre de seguida al entrar la cotxe quan li he dit que la portava a casa. Això es bo com a minim va per feina. Però la meva ex-cunyada la menja millor, clar que en aquella família ara ja tots m'odien.
Capitol 2
FILL DE PUTA! FILL DE PUTA!!
És un merda de què va aquest tio? Com coi he aguantat 4 anys amb un cabron així! Si molt maco al principi i folla molt bé val, però és pot ser més tita-fluixa? Collons els homes tenen el cervell a la tita, però esperar que accepti un cervell tant gran i curt de mires es massa. Quina cara fas quan el teu home se'n va al llit amb les teves amigues i la teva germana! Fill de puta! Recoi es que també volia fer-s'ho amb ma mare o es que pretenia fer una orgia familiar tots junts? Malalt
Si pugues li cremaria el pis. No li deixaré res, res. Dema mateix marxo a palma a casa la Cristina, a qui per sort en Joan no va conèixer!! La Mariona no està bé del cap i sempre ens hem tingut enveja, i se que és capaç d'això i més per fotre i ho fa rient com qui fa broma i diu “va no n'hi ha per tant! Però si t'he fet un favor”. Una cosa era jugar a robar-li el novio a l'altre quan teníem 15 anys, però ara! Cony!
Recull, recull i no et deixis aquesta merda a sabatilles que et va regalar la seva mare. Que horribles! La mudança ja ho ha recollit tot, deuen haver pensar que era una dona maltractada per lo alterada que m'han vist i com recollia a corre cuita. Pobre d'ell que a sobre m'hagues tocat un pèl. És un cabron i sempre em feia sentir com una merda. Com ens acomodem i adaptem al que tenim fins a acceptar-ho per a trobar-ho agradable i bonic. Fins que et trobes el tanga que tu has regalat a ta germana al teu calaix com si fos teu.
Havia de fer-ho. Ara no era el moment i d'ell menys. Jo no volia tenir un fill. Ara no toca. I a sobre ahir m'ho va retreure, quins ous. Que li podia haver consultat. Consultat que? Em consultava ell si podia follar-se a mig poble?
Fill de puta.
FILL DE PUTA! FILL DE PUTA!!
És un merda de què va aquest tio? Com coi he aguantat 4 anys amb un cabron així! Si molt maco al principi i folla molt bé val, però és pot ser més tita-fluixa? Collons els homes tenen el cervell a la tita, però esperar que accepti un cervell tant gran i curt de mires es massa. Quina cara fas quan el teu home se'n va al llit amb les teves amigues i la teva germana! Fill de puta! Recoi es que també volia fer-s'ho amb ma mare o es que pretenia fer una orgia familiar tots junts? Malalt
Si pugues li cremaria el pis. No li deixaré res, res. Dema mateix marxo a palma a casa la Cristina, a qui per sort en Joan no va conèixer!! La Mariona no està bé del cap i sempre ens hem tingut enveja, i se que és capaç d'això i més per fotre i ho fa rient com qui fa broma i diu “va no n'hi ha per tant! Però si t'he fet un favor”. Una cosa era jugar a robar-li el novio a l'altre quan teníem 15 anys, però ara! Cony!
Recull, recull i no et deixis aquesta merda a sabatilles que et va regalar la seva mare. Que horribles! La mudança ja ho ha recollit tot, deuen haver pensar que era una dona maltractada per lo alterada que m'han vist i com recollia a corre cuita. Pobre d'ell que a sobre m'hagues tocat un pèl. És un cabron i sempre em feia sentir com una merda. Com ens acomodem i adaptem al que tenim fins a acceptar-ho per a trobar-ho agradable i bonic. Fins que et trobes el tanga que tu has regalat a ta germana al teu calaix com si fos teu.
Havia de fer-ho. Ara no era el moment i d'ell menys. Jo no volia tenir un fill. Ara no toca. I a sobre ahir m'ho va retreure, quins ous. Que li podia haver consultat. Consultat que? Em consultava ell si podia follar-se a mig poble?
Fill de puta.
5...
És un cabró ahir vaig parlar amb la Mariona, i em va dir que l'altre dia
va veure en Joan a la discoteca però que no es van ni saludar. No se si m'ho
deia per provocar-me o perquè es preocupava. Feia dies que ja no hi
pensava s'hi està bé aquí a les illes, fa sol i tot és tant blau. És fàcil deixar de
pensar-hi. És fàcil estar aturat i deixar el cap en blanc. Perquè les decicions
fan mandra i dolor; buscar un lloc per viure, resituar amistats i haver
d'afrontar els pocs temes conjunts com el cotxe que va nom meu però el va
pagar ell...Ara que vindrà el bon temps potser em quedo aquí i faig la
temporada treballant a les illes i després ja em resituaré. Potser només serà
com ajornar el tema, però estarà molt més fred. No ho se de moment demà
torno de nou a casa per l'aniversari del pare. Espero no veure en Joan pel
carrer em faria mal i no sabria com actuar saludar-lo insultar-lo directament,
però després d'aquests mesos potser no val la pena insultar i posar-se més
en evidència...
Camino pel carrer i tinc la sensació que la gent em mira com si ho
sabes tot el poble que el capullo d'en Joan s'ho va fer amb ma germana.
Camino depresa i no miro a ningú i els coneguts que em saluden fan cara i to
de veu de “saluda no?” Els dic adéu en aquest to despistat que em queda tan
bé. “Ai, adéu, adéu”No em vull aturar a parlar, ja tinc prou sensació que em miren amb pena a la fleca i a l'estanc. Que potser és perquè fa 4 mesos que no em veuen i els hi fa il·lusió o estan estranyats, però les preguntes de “nena que has estat fora?” Fan de tan mal contestar... Merda de poble!
En creuar la plaça i passar per davant del bar veig l'esquena d'en Joan, si és ell i parla amb la Maria. Què fa amb aquesta? Si no tenen res en comú! Em fa entre rabia i riure; que patètic que és!
CAPITOL 3:
No m'ho puc creure, és l'Anna? No pot ser, no tenia aquest cul, s'ha engreixat? Potser m'he confós...
Han passat quasi cinc mesos i encara la veig per tot arreu, sinó fos perquè sè que és a Mallorca... però s'hi assemblava tant. També podria ser que hagués tornat.
He tornat a quedar amb la Maria, m'hi estic avesant molt i començo a pensar-hi més del que m'esperava. Tot és fàcil amb ella, pla i directe i sense embuts, o això sembla, amb una dona no se sap mai.
Almenys sembla que la rutina i els bons hàbits em van bé, anem a córrer, llegeixo més i em preocupa més el planeta i la meva alimentació.
...
M'acabo de creuar amb en Joan però ell no m'ha vist, crec.
He tornat per anar al metge i veure la família. Potser començaré a buscar pis per després de l'estiu. Ells no entenen res, és complicat ja ho sé, però necessito estar a prop dels pares, de la família, de ma germana... no, no em cal.
No vull viure amb ells, ni treballar per ells, he de començar a posar els peus a terra i viure per mi; no esperant que els altres visquin la meva vida amb mi.
Sort que la temporada a les illes em donarà ingressos, perquè l'hivern serà dur. Per ara buscaré una altra feina, no vull demanar-la als pares, aquest ha
No m'ho puc creure, és l'Anna? No pot ser, no tenia aquest cul, s'ha engreixat? Potser m'he confós...
Han passat quasi cinc mesos i encara la veig per tot arreu, sinó fos perquè sè que és a Mallorca... però s'hi assemblava tant. També podria ser que hagués tornat.
He tornat a quedar amb la Maria, m'hi estic avesant molt i començo a pensar-hi més del que m'esperava. Tot és fàcil amb ella, pla i directe i sense embuts, o això sembla, amb una dona no se sap mai.
Almenys sembla que la rutina i els bons hàbits em van bé, anem a córrer, llegeixo més i em preocupa més el planeta i la meva alimentació.
...
M'acabo de creuar amb en Joan però ell no m'ha vist, crec.
He tornat per anar al metge i veure la família. Potser començaré a buscar pis per després de l'estiu. Ells no entenen res, és complicat ja ho sé, però necessito estar a prop dels pares, de la família, de ma germana... no, no em cal.
No vull viure amb ells, ni treballar per ells, he de començar a posar els peus a terra i viure per mi; no esperant que els altres visquin la meva vida amb mi.
Sort que la temporada a les illes em donarà ingressos, perquè l'hivern serà dur. Per ara buscaré una altra feina, no vull demanar-la als pares, aquest ha
de ser l'ultim recurs, ja prou que n'acabaré depenent de la seva ajuda i ja els
hi dec tant...
El ioga m'ajuda a centrar-me en mi.
...
Ara a les 4 he quedat amb en Joan.
Qui m'hauria de dir que s'acabaria fixant en mi, després de la seva fama de "ligues", i de la seva història escandalosa amb l'Anna. Tothom en parlava i potser ara parlen de mi.
És tant graciós aquest poble on tothom pot fer safareig de la vida dels altres! Què! "Si es passegen és perquè no els fa res que en parli tothom", com diu la meva iaia. Jo com que he viscut tota la vida a Barcelona me la sua el que diguin les iaies del poble.
No crec que vagi en lloc la meva història amb en Joan però és tan interessant i bon amant. No em faria res, que sí que ens dugés a algun lloc la nostra història.
Òndia!! sí que és l'Anna la que creua!!, ostres, ostres, ostres que fort!!! esta prenyada, quan ho sàpiga en Joan: Fliparà! Jo no li diré per si de cas; Intentem parlar-ne el mínim de la seva historia amb l'Anna.
FI
El ioga m'ajuda a centrar-me en mi.
...
Ara a les 4 he quedat amb en Joan.
Qui m'hauria de dir que s'acabaria fixant en mi, després de la seva fama de "ligues", i de la seva història escandalosa amb l'Anna. Tothom en parlava i potser ara parlen de mi.
És tant graciós aquest poble on tothom pot fer safareig de la vida dels altres! Què! "Si es passegen és perquè no els fa res que en parli tothom", com diu la meva iaia. Jo com que he viscut tota la vida a Barcelona me la sua el que diguin les iaies del poble.
No crec que vagi en lloc la meva història amb en Joan però és tan interessant i bon amant. No em faria res, que sí que ens dugés a algun lloc la nostra història.
Òndia!! sí que és l'Anna la que creua!!, ostres, ostres, ostres que fort!!! esta prenyada, quan ho sàpiga en Joan: Fliparà! Jo no li diré per si de cas; Intentem parlar-ne el mínim de la seva historia amb l'Anna.
FI
Nota de la autora:
Com qui viu dins un nuvol dins una peli antiga amb final feliç, podien viure aixi i pensar que la vida funcionava aixi, però com a les pelis saben que
Com qui viu dins un nuvol dins una peli antiga amb final feliç, podien viure aixi i pensar que la vida funcionava aixi, però com a les pelis saben que
s'acaba el film i com els nuvols saben que es desfaran, sabien que només
era una falacia breu per consolar-se i que tard o d'hora el seu final feliç
s'esvairia.
Podria dir que en joan va viure amb la maria i estaven prou bé i podria dir- vos que l'anna va tornar a les illes amb una panxa de 4 mesos per esperar a tenir un fill que l'ompliria prou, per no pensar que era fill d'en joan.
Però potser es millor que penseu quin final poc feliç els hi toca viure...
Podria dir que en joan va viure amb la maria i estaven prou bé i podria dir- vos que l'anna va tornar a les illes amb una panxa de 4 mesos per esperar a tenir un fill que l'ompliria prou, per no pensar que era fill d'en joan.
Però potser es millor que penseu quin final poc feliç els hi toca viure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada