Deu fer un mes o potser més em van dir per anar a veure lo impossible era el dia que s'estrenava i jo els hi vaig dir que no. Em va fer fàstic veure que es feia a 4 sales a l'hora dues en 3D i que es feia en tres sessions o quatre a la tarda i totes totes les sessiones estaven plenes de gom a gom. em va fer fastic a 8€ l'entrada i a 100 persones per sala em va fer com anguinia. total per anar a veure un drama de pel·lícula impressionant.
Aquest matí un amic m'ha demant si l'acompanyaria a aveure lo impossible que la feien al cine parroquial, més barat per sort nostre. li he dit que si. però no valia la pena.
No entenc com la gent en va fer tant d'enrenou, com la gent es marejava i havien de ser atessos per un ambulància al sortir de la pel·licula. no ho entenc. Ni impressiona ni fa pena. Hi ha moltes catastorfes en aquest món que ens toca viure i les peripecies d'aquesta familia que ni de bon tros son dramatiques. no son res comparat amb el que van viure molta gent en aquest tsunami.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada