28-5-02

És estrany que fugis amb un sol peu si no vols caure en un forat.

Camino cap a camins incerts, amb la certa convicció que m'erro i que son falsos. Enganys que ja no puc mantenir per gaire temps. Dins meu; il·lusions falses per distreure les meves decepcions, les les meves frustracions. Però quan la il·lusió també es frustra per massa temps, les frustracions una sobre l'altre t'enfonsen. Per on surts? Quina altre ficció haure de general en el meu cap per distreure'm? Perquè no podria ser alguna cosa real per variar.

Fot un dia de collons però amb un aire fred que constipa als qui es confonen i pensen que ja és estiu.

Estic feta un bon embolic per dins tot és mou, com sempre en aquesta època de l'any en que s'acosta l'estiu. Tot és una crisi tot es renova per dins tot és transforma al meu voltant les ficcions cauen les esperances passen i en la solitud m'he de reconstruir.

Tornar a ser jo. Deixar que tot es posi a lloc, que tot s'assereni i flueixi per la seva via. i que quan s'aturi en una estació sis plau que no sigui en aquesta.

28-5-02.