de finals de maig a principis de setembre. L'estiu és llarg, ara que torno a treballar. Torno a anar en tren i a recuperar els hàbits del tren. Però també recupero aquesta son del migdia.
Escric per no adormir-me el temps esta ben capgirat aquest matí plovia a bots i barrals però feia un sol que esclatava les pedres! Ara encara fa sol i les plateges son plenes, malgrat que la sorra deu ser humida i l'aigua està bruta i remoguda.
Últimament, bé en realitat ja fa molt de temps, al tren tothom llegeix un diari de poques pag que es diu 20'bcn i que regalen a totes les estacion però d'això a que tot el tren el llegeixi..
aquesta gent han fet bé el marketing. És un diari cutre i sensacionalista i poc seriós però tothom se'l llegeix.
Enyorava aquest blau tant intens. Hi ha tantes coses que enyoro. I tantes que voldria però no tinc.
Ja ha passat l'estiu però no he tancat cap cicle. No s'ha transformat res en fons. Dins meu tot continua igual de confús igual de borrós i encara em mantinc crec, en una llarga latència. Espero que s'acabi aviat però amb paciència.
6-9-02
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada