tot el
cel està ennuvolat blau fosc grisos, però està esquerdat i lluu un sol que
esclafa molt encara. La setmana passada a aquesta hora, quasi ja es ponia. Però
com que hem canviat l'hora, ara encara hi falta una estona i a més encara
esclafa prou. Tot i que l'aire que fa aquí a l'estació, tant aprop del mar.
Només es
senten els sorolls dels cotxes que passen per la nacional i el soroll dels
fulls del meu quadren que es volen girar i recordar-me dies passats. El tren ha
fet poc soroll i quasi no l'he sentit arribar fins que no l'he tingut davant
dels nassos.
El mar
té un color estrany; blau verd il·luminat pel sol que s'escapa d'entre els
núvols. Remogut i al fons en una línia ben delimitada canvia de color i és blau
com sempre. Té dos colors o tres perquè ran de platja més més marró perquè hi
ha forces onades.
Vaig a
llegir una estona.
5-4-02.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada