maig del 02

Fa temporal, plou i fa molt de vent. espero que el tren arribi bé, sinó faré tard a la feina. Avui ha estat un mal dia per intentar posar-me les llentilles. en el tren me les he tret perquè no les aguantava més. quin mal. Només les que dut deu minuts.

El mar està molt remogut, blau verd i marró en funció que s'acosta més a la platja, amb crestes blanques de les ones que fan bromera afamades de sorra per menjar. Música clàssica que sona de fons; opera que canten veus italianes. S'escauen amb el dia gris que fa. Estem tenint una primavera remoguda, com dins meu on tot és remou confús endut pels temporals.

Els trens ja van plens de turistes sobretot de tornada on et preguntes tristament si deu haver-hi algú que parli el meu idioma perquè tothom es forani.

Amb els ulls encara adolorits de plorar per expulsar les llentilles miro com es neguen els vidres pluja que cau difuminant el paisatge tot queda borrós com en els meus ulls que ja hi estan massa habituats. Tot és borrós per dins ho tinc gaires coses clares, no se que vull ni que faig. (pel maig cada dia un faig. I avui: no se que faig!!)

tinc son i no puc dormir deu ser que no he pres cafè avui.

Sense data. Maig del 02.