12-5-02

Feia molt que no anava a la gran ciutat asseguda en un lateral de tres davant tres, és a dir al segon vagó ultima porta perquè ens entenguem. I del segon tren es clar. On diuen que pots estirar més les cames.

Hi ha força silenci i pocs turistes perquè ells pocs cops troben el 2n tren i el 2n vagó per sort. En aquests dies ja costa molt trobar algú que parli català al tren i et sents estranger en mig d'una societat lúdica i turista on tu ets d'una classe social treballadora. Ells et miren pensant; mira aquesta noia pobre deu venir de treballar.

El senyor del meu costat (o de davant depèn) fa una pudor estranya, com de fems molt desagradable. Però pel punt de llibre que té diria que és del meu poble. Ja ho tenen això, són pagesos.

Fa un sol i un dia preciós després de tota una setmana de pluja ara fa un dia ben d'estiu. 

Hi ha una fuita estranya a la central elèctrica peque en surt un fum blanc com de gas. Han canviat els grafits des de l'últim cop... és tan fugaç l'art.

 El mar blau davant meu acaronant la sorra que queda després del temporal, que es poca, però les maquines s'afanyen a arreglar. El mar encara està picat perillós per sortir a remar, però és igual perquè ara no tenim barca. Tot és una mica absurd avui.

12-5-02.