12-3-02

feia dies que no escrivia.

Avui està tot ennuvolat, però no plou. Tot és gris i apagat, una mica apàtic. No tinc tanta son com de costum. Estic recolzada a la finestra i el seient lateral de tres, mirant com no cap el mar que també té tons apagats. El tren trontolla molt. per sort no fan temporals d'aquells que descalcen les vies. No hi ha onades quasi. Tot és buit.

Em diuen que escric més els meus pensaments en aquests quaderns més que no el veig. Tot el que veig ho penso no? Doncs això. Escric el que veig pels ulls del meu pensament.

Estic una mica liada però me'n vaig sortint. He de recomençar a caminar dubtant com no el camí. Ja s'acaba el cicle i en començar un de nou. Potser fa temps que l'he començat però encara no havia tancat el primer del tot. Ara ja me'n surto millor i tot el que hi queda ho fa en un record dolç. Que ja no fa mal. (o no gaire)

però com sempre em fa por i dubto moltíssim. en el nou cicle cap a on anem?. Inèrcia: ja em mourà ella a mi.

12-3-02.