El sol
cau cada dia més tard. Fa dos
mesos a aquesta hora és feia fosc i ara al febrer encara li queda més d'una
hora. És un sol prou càlid que et permet no agafar abric, ha fet molt bon temps
per carnestoltes.
Asseguda
a l'estació esperant el tren mirant els cotxes ens desesperades esperances que
no duen a enlloc.
Asseguda
al tren en els seients laterals de tres davant tres, al segon tren del segon
vago com sempre s'ha de saber triar un bon lloc. Miro la carretera perquè el
mar és blau com sempre i perquè estan tots el llocs ocupats potser...
els
cotxes van passant i el tren es va parant a cada estació com sempre, ara en fan
una de nova. El que no passa ara és el revisor l'han fet fora i per això vaig
des de fa un mes i mig sense bitllet intentant amortitzar tots els diners que
fins ara he gastat en la renfe, però em sembla que encara em falten moltíssims
viatges i dies de tren per fer-ho.
Fins i
tot em marejo una mica, escrivint i anat amb tren, com que ara ho faig menys
sovint em costa més. ja he perdut el costum? Espero que no.
12-2-02
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada