14-2-02

Avui fa un dia gris, ofuscat, amb un cel ennuvolat blanc, per on el sol no es pot espiar per enlloc.

Avui tinc dèries de tren; he seguit a noi per l'estació i he pujat al tren per la seva porta. Però no m'he assentat amb ell, sinó d'esquena a ell, perquè m'ha mirat rar, com si dient “ que et passa a tu?” I m'ha fet vergonya.

El que tinc és nyonya i mal de cap ganes de dormir, no d'anar a un curs que no se a on es fa. Però no és pot tenir tot.

Fa dies que vaig sense bitllet, sense preocupar-me garie pel revisor, tampoc vaig a bcn i no he de pensar com sortir de l'estació, que seria l'únic problema.

El mar està blau, tranquil i el cel blanc, emboirat, com el meu cap que no pot pensar bé si no fa sol. (no cal que en faci molt però).

Hivernacles sense sostre; pagesia ran de carretera i d'autopista. que irònic. No son els pagesos que es posen ran de l'autopista, és ella que busca embrutar al màxim la terra i es posa pel mig de la pagesia.

14-2-02.(st Valentí).