14-2-02

Ahir era tretze, és avui que es st. Valentí. Escric per desfogar el meu neguit el meu mal humor i la mala sang que ara em corre per dins m'han encès i m'han intentat treure de polleguera(ara que se que vol dir!!) i en part se n'han sortit i ara el rancor em fa pensar que no cediré mes, que no se'n sortiran tant fàcilment. “És com un sentiment guerra oberta”. Quan no ho hauria de ser. No m'agraden els sentiments de venjança no sol del meu estil però ara em bullen per dins i no els puc evitar.

“La venjança és un plat que es serveix fred”. L'haurem de preparar bé doncs. Tot i que se perfectament que alhora de servir-la jo també m'hauré refredat i no ho faré. Jo actuo més a cop calent, que fred, no en se.

Hi ha moltes pintades per artistes d'art fungible que saben que no durarà molt el seu art això si sempre firmen. Saben que el poc temps que duraran les seves obres i volen si més no deixar-ne una constància ben clara i palesa.

Avui fa un dia gris plujós, el terra esta moll i el cel blanc, el mar gris, ha estat plovent tot el matí. i ara tot està d'un to apagat. per sort no ha fet temporal i els trens han funcionat bé. Demà ja no ho se perquè fa n vaga i pels horaris que han posat si que haurien d'anar però quan fan vaga mai se sap.

Les gallines estan remullades en el seu galliner ran de mar. A part de la humitat que els deu calar els óssos des de que neixen, els dies de puja no tenen on aixoplugar-se i es mullen, ja quasi, passivament. Almenys aquesta no és salada perquè el temporal segur que les  esquitxa sovint, estant tant arran de mar.

Amb el temps semblarem tots de cultura anglosaxona amb tantes cases adossades iguals. totes endreçades amb fileres com un exercit en formació; totes les cases iguals, totes les persones iguals, tots els jardins iguals, tots els cotxes iguals, tots els pensaments iguals, les ambicions iguals.. i la diferencia??

ens volen aniquilar!!.

14-2-02 dia dels desenamorats.