A vegades et saludes amb gent a qui no coneixes gaire, o a qui fa anys que no veus.
T'atures fas frases convencionals, "de que tal?" com va tot?" i t'adones que no, que en realitat no la coneixes gens a aquella persona, que mai vam ser prou amics com per ara aturar-nos a xerrar.
Ahir vaig anar a sopar i a un concert amb una persona que fa molts anys que se que existeix, i ell coneix la meva existència, però que en realitat no ens coneixem gaire. Després vam anar a prendre algu i la conserva ens va absorbir.
A vegades en aquest simple proces del "que tal?" t'adones que les teves impressions mentals, els teus prejudicis es poden esfondrar en un instant. I t'adones que tu també has canviat tant...
El procés de conèixer una persona d'anar descobrint histories i trajectòries vitals, es tant interessant, ja no sols per la xafarderia pura, (això hi fa) sinó pel fet aquest tant màgic i simple de ensenyar-te a tu davant d'un altre, a traves de petites anecdotes o persones que ens fan de coneixó. Vas veient el caracter els sentiments i les emocions en aquella persona. Vas deixant que es despulli mentre tu et despulles amb la mateixa facilitat...
Perquè a vegades et trobes amb gent amb qui la conversa es fàcil i agradable, Et sents a gust, no te n'adones i se't fan les 4 dos quarts de 5h del matí
Últimament conec a molta gent nova i no deixa de sorprendre'm això; com et buides psíquicament amb aquesta facilitat a una persona "desconeguda" per poder conèixer-la, perquè senzillament a vegades, més sovint del que creiem, descobrim bones persones. I amb la bona gent es fàcil conectar i estar-hi a gust, i deixar passar les hores...
Gracies Neus i Richy per la conversa d'ahir. Va ser genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada