Queden
pocs fulls en aquest quadren, però no els he omplert escrivint al tren, perquè
ara feia molt que no hi anava. He
gastat els fulls escrivint cartes i casos.
Feia
temps que no escrivia i ara faig més mala lletra. Tot ha canviat, tot , fins i
tot l'horari del tren a la nit que jo no ho sabia.
Però a
la platja hi continuen les llums taronges il·luminant barques solitàries,
absurditat innecessàries.
Tot
taronja irreal, surrealisme, com el del meu costat anunci absurd sobre el
lleixiu. Fatal la gent està fatal.
Ara
arribo al seu poble (ja uso la tercera persona) no veig bé el passeig per
on vaig estar amb ell ja fa dies. Es fosc massa fosc. La foscor és absurda, com
la meva relació, s'enfosqueix i perd sentit es distancia, es dispersa en el
temps, com els dies que escric en aquest quadren. Dispersos dies que ens
trobem, ens saludem, parlem i ens liem i ja està. Deteriorament en el meu
interior perquè cada cop hi comptes menys.
Ara
vindrà l'estiu on diuen que tota cuca viu i canvien els ritmes la meva manera
de fer i viure, estaré més distreta i pensaré menys.
22-5-01
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada