28-1-01

Nada nos ata mas que el tedio, de ahí el éxito del vínculo matrimonial.(Felix de Azua)

Avui fa un dia molt molt gris, el cel és negre a punt de ploure, però encara no, hi ha poca llum. És quasi fantasmagòric. Tinc les gomes molles de fregar plats.

Al tren hi ha tres persones d'arenys discutint sobre persones que fa anys que es morta del poble com totes les iaies del meu poble estan retrocedint en l'arbre generalologic d'un mort; de qui es parent, qui era la jove, i la sogre, la germana del que es va casar amb.. i ja saben de qui parlen

És fosc i el mar està mogut, la platja sola i molla i la tarda va passant ja no hi ha gire llum tot és de color blau gris, apagat perquè les faroles no estan enceses.

Em fa gracia senti converses de gent que jo també conec només els hi falta reparar la meva família que no se si no ho fan perquè m'han vist o perquè simplement avui no toca.

Es fàcil perdre's en un mateix la rutina , monòtona ens encadena, ens dóna una seguretat i estabilitat que fa por trencar. Recrear-se en el plaer de fer cada dia les mateixes petites coses, sense atrevir-se a canviar per por al canvi que experimentaràs dins teu. La monotonia ens lliga a la rutina i el tedi.

 És tard i fosc i torno cap a casa, però no ha plogut. És un ten curt i hi ha molta gent i fa calor i estic incomode, i... recoi si que es queixo no?. És que sóc una autista antisocial i ja es normal que em queixi no?

Encara no hem sortit d'aquests túnels foscos i estranys on el tren gemega i tot ressona més buit, com més llunyà, com més irreal. Si no fos perquè el tren trontolla no sabries si el soroll ve realment del tren o d'un altre.

s'ha acabat d'omplir del tot ara ja no hi ha espais.

Se m'ha acabat la tinta per sorpresa.

28-1-01.