Dies més dispersos

TERCER QUADREN.

DIES MÉS DISPERSOS.

Ja hi tornem a ser.

Asseguda amb el sol a la cara, amb l'estomac buit, ganes de dinar, música clàssica massa alta, que es confon amb la música clàssica dels mòbils, molt diferent, però.

El sol em cau a mi a la cara però la senyora del meu davant es qui s'ha posat unes ulleres de sol enormes, dels anys 60, que li ocupen mitja cara, tot i que el sol no li toca. Deu ser molt sensible.

Feia molts dies que no anava amb tren i ja ho trobava a faltar. Si no fos per aquesta sensació de buidor. Estrany sentiment que se'm mou per dins com un remordiment, no s perquè, si per les responsabilitats que he eludit o pel que ha de venir. El caos dins meu. Hi ha però una calma estranya en el mar, massa quiet pels núvols foscos que té a sobre, massa tranquil per la tempesta que s'acosta.

És tot plegat confús i estrany. Voldria que el temps passes més de pressa i es saltes una setmana (quatre dies potser) de cop. Llavors tot ja estarà, ja serà massa tard...

Se senten moltes veus i converses de gent que parla sola i en veu alta. Agafats amb desesperació a un  mòbil, fins i tot es fan petons a l'aire quina situació més ridícula. Fa un sol esplèndid, em sembla que me n'aniré a la platja, ara que és un desert on ningú ja no gosa anar, perquè ja no toca.

Tothom fa les coses quan toca, igual que tots com borregos que s'imiten fent veure que segueixen unes normes socials i que per tant es comporten de forma correcte. Quina mentida!!

Esperant que arribi el demà.

4-10-01.