He anat a passar la trda a bcn, a veure una companya que feia temps que no veia, ara veig la taca de xocolata seca als meus texans negres, estava molt bona la xocolata.
A l'anada volia escriure; tot era plàcid, el cel destapat, el sol càlid de fi de tarda, ataronjat cap a la posta, el mar blau i tranquil, i la nyonya de després de dinar. Vola escriure sobre el que sentia però anava acompanyada i no he pogut fer-ho, i la companyia ha pertorbat la meva pau i la calma interior dins meu.
Ara fosc i de nit torno com sempre cap a la mateixa fita. No ha canviat molt tot plegat; continuen sent negres túnels per on s'hi arrosseguen cucs afamats de velocitat i estres, i de llums taronges. Però és diumenge i hi ha poca gent al tren. I m'estic quedant adormida. Hi ha silenci gent gran que tornen ara no, per sort de fer consumisme. Deuen venir de voltar o de currar...
Em desperta el sotrac del tren i la conversa de les dues senyores grans del meu davant. Però la son pot més que jo. M'està agafant torticoli de dormir amb el cap tort.
7-1-01.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada