Feia molt que no escrivia al tren. Tot i que si que he anat amb tren, però no duia aquest quadren.
Ja som 28 de desembre, sts. Innocents i que simpàtica que sóc. Vaig a veure la meva amiga i me'n descuido de felicitar-la que avui és el seu aniversari. Deu haver pensat que sóc tonta!!.
Ara vaig cap a bcn a fer una entrevista de feina i després he de fer vida social i consumista, en aquests dies de festes de nadal fins i tot a la renfe et regalen el bitllet de tornada el cap de setmana si compres un bitllet senzill.
Jo vaig enfeinada preparant la festa de cap d'any que espero que sigui millor que l'any passat. No se perquè he de buscar feina si me'n surt per tot arreu.
Avui el cel està clar i el mar molt blau i no hi ha núvols i el sol és al mig enlluernant la meva cara i deixant un camí de llum al mig que talla el mar en dos.
Aquests dies hi ha una trobada de joves cristians a bcn i no para d'arribar gent al tren amb motxilles i màrfegues i tots estrangers que parles llengües estranyes perquè cada poble n'acull uns quants i al meu poble n'hi ha forces.
El temporal dels últims dies s'ha menjat força les vies i ha apilonat molta sorra de platja al damunt. Avui però el mar està molt tranquil, com jo. Potser massa. Ara ja no em posa nerviosa res.
Ja no vaig a aquell ritme estressant d'abans, perquè no tinc preocupacions, ara fins i tot aquest trajecte se'm fa llarg, puc pensar tant i tant.
Ara arribo al teu poble natal, on encara no he estat mai, però no em preocupa tampoc. Aquest matí et veure per dinar però encara no he comprat el treu regal de reis. Som molt estranys, voldria dir tantes coses, tantes. Explicar-te el que em bull per dins, el que vull de nosaltres, el que m'agradaria fer. Però no ho faig mai, perquè em fa por parlar i espatllar-ho tot. Tot és molt fràgil, és en un equilibri precari del qual tampoc en parlem però és igual, avui m'és igual.
28-12-00. st. Inocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada