Sóc a l'estació del teu poble natal? Vinc de comprar el bitllet cap a França. El de tornada, l'anada la faré en cotxe. Demà suposo que et veure, tinc ganes de parlar amb tu i de veure't.
Avui fa un dia molt maco amb sol i calor; les platges donen ja, la imatge d'hivern: sol, mar blau, menys sorra, i deserta de gent. No hi ha cap núvol a l'horitzó està completament destapat avui deu haver estat una passada la sortida del sol. Absent i il·limitat sembla que no s'hagi d'acabar mai.
Ja no hi donem importaria però no paren de sonar els pip breus dels missatges de mòbils, les trucades les notes més perquè les músiques són horribles.
He de buscar una excusa.
Ha pujat a l'estació de la teva ciutat un noi jove que no s'aguantava, feia pinta de drogaddicte, penjat completament amb abstinència. Li ha costat molt canviar de vago. Al cap d'una estona a tornat i després d'aturar-se a mirar una estona finalment, s'ha assegut.
Ahir va ser el meu aniversari es veu que em vaig fer en un dia, un any més gran. Mentida. El temps és una abstracció més de la nostra ment per ordenar el caos. La vida evoluciona i el cos es deteriora en aquesta evolució.
Ja sóc a casa.
22-11-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada