I ara anant cap al teu poble a veure't, tot se'm fa estrany; els nervis que tenia al matí, son ara una sensació adormida pel sol que cau. Entre por i mandra. Segurament és una manifestació de la meva inseguretat per afrontar situacions noves. Afrontar el desconegut, escollir noves situacions decidir canvis. Aquest any està molt marcat per aquests dubtes constant en el meu interior i exterior, la meva vida es debat contínuament amb el món extern.
És dissabte i fa sol, és un bon dia per anar a la platja ara que és setembre i al vespre refresca una mica. Son els millors dies; els de final d'estiu, la platja buida, l'aigua ja es refreda però continua fent un sol esplèndid, però que no mata de calor. És agradable. Si pogués ser petita i anar per la platja innocent jugant a tot hora. ...
9-9-00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada