ompliré les hores perdent el temps. Anant de tant en tant a la gran ciutat a fer vida social i veure gent que estimo i fa temps que no he vist. I escrivint sempre, escrivint o descrivint el que veig, el que sento, el que penso.
Avui la música és molt animada a l'anada també ho era i m'ha agradat. Ara hi ha molta gent i poc espai i escric per no adormir-me. És aquesta hora en que comença a caure el dia i tot és d'un blau gris apagat; com si haguessin baixat el nivell de la llum. Claror blava que s'anirà enfosquint i fa forçar una mica la vista i el mar es confon en el cel.
Tot és tant estrany en dies així. Al meu costat hi ha dos nois que parlen dels equips de futbol del meu poble però no els conec.
D'aquí poc potser aniré a França però no se si viatjaré en tren. de tornada segurament si. He de trucar per informar-me. Anar a Barcelona m'omple massa temps, em roba temps que voldria per a mi.
Dues famílies que es troben i es desfan en excuses per cedir-se el lloc, gent que riu estridentment però semblen passar-s'ho molt bé, sembla que fan un pícnic. Una que xerra amb l'Anna i li explica que fa pudor, però que li explicarà quan arribi a casa. I la gent que com no, discuteix del fet de fitxar per un equip rival i la falta d'honor que fa al fer-ho total és una qüestió de diners.
M'entra una son cansada, una nyonya, i mal de cap, de ganes d'estirar-me i dormir deu ser per culpa del soroll que hi ha aquí.
19-10-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada