Ara ja s'ha acabat tot, ja ha passat un temps feia dies que no anava amb tern, ara ja no l'agafo diàriament, però et trobes a gust. El revisor que xerra amb una altre, però tothom quan el veu teu el bitllet immediatament. Una senyora de 50 anys llegeix una d'aquelles revistes on et donen consells per mantenir relacions sexuals més profitoses. Gent que no voldria veure perquè et porta molts records...
Perquè la gent continua anat i venint amb el tren i jo també. Feia temps que no pensava en Ella però ara m'ha vingut un flash i a més és estiu i per força tornarà d'aquí poc, tornaré a trobar-la i ignorar-la com Ella a mi. Em fa mal aquest pensament. Sovint odiem fosques il·lusions amagades.
A vegades el record et fa desitjar que tornessin altres temps, altres moments que recordem com a bonics, que potser hauríem tingut una altre oportunitat. Però que en trèiem de recrear-nos en el dolor de les segones falses il·lusions? D'imaginar que potser tot hauria estat diferent si en aquell moment no hagués dit o ...
Però es absurd rossegar-se la ment amb pensament redundants que no porten enlloc. Bé és igual llegiré poesia o miraré el mar que sense parar mai quiet no és mou mai de lloc.
6-7-00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada