però no vaig poder perquè em vaig trobar amb un bon embús es van saltar dos trens, i només van dir que circulaven "con demora" i vaig anar dreta gran part del trajecte. Era un d'aquells dies histèrics en que et trepitgen per pujar i tot són critiques a la companyia.
No com avui sola tranquila plàcidament assentada i escoltant música i mirant el mar blau clar, ara que es quasi estiu, blau cel, i es confonen els colors en l'horitzó. Comença a haver-hi gent a la platja estesa al sol sense fer res, mirant com el mar retorna i oscil·la cabòries amb si mateix indiferent, a aquells que quiets deixen que la seva pell es torri al sol.
Però el tren continuarà avançant indiferent al mar, el cel i a la gent perquè no té temps per mirar-s'ho, massa ràpid per seguir el seu camí i el seu destí determinat fa molts anys. I jo que fins ara formava part d'aquest tren baixaré i miraré atònita com s'allunya ràpid per seguir el seu camí per continuar avançant, deixant gents a diferents llocs, com sempre ignorant el que pensen, o que faran, o a on van aquesta gent que puja i baixa.
Mirant el tren: caminaré.
15-5-00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada