Tinc el sol sobre la cara però el núvols impedeixen que m'enlluerni i no hi pugi veure. És molt tranquil i plàcid el paisatge; tot és buit, sols un home que fa gimnàs davant del mar. Un bosc de pins en mig d'una platja, evidentment sec. Perquè? Algú pensa que arrelarà?.
I a dins del tren hi ha molt de moviment i soroll; dues noies del meu poble que fa estona que parlen del seu futur professional i gent que llegeix llibres antics desenquadernats. Un senyor de mitjana edat d'uns 35 o 40 anys de complexió prima amb el cabell arrissat i les patilles llargues, com un jove intel·lectual que llegeix un llibre del seu avi.
Mirall on no s'hi reflexa res, sols la llum del sol: una franja de mirall, que emmiralla, que m'ofega la vista per excés de llum. i només una franja, perquè la resta està envoltada d'un tel de boira que flota en l'aire, on es tenyeixen els colors; de blanc es difonen en la boira fent-se més confusos ni blanc ni blau.
És real tot el que veuen els meus ulls, tot el que es mou en la ment, tot això que escric? Com coneixem el que ens envolta? Pels sentits, per la raó? I si tot fos fals? I que es la vida sinó el reconeixement subjectiu de la pròpia experiència?
16-2-00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada