Aquest matí volia descriure't el cel i el mar que es despertaven a la meva esquena i sorgien de colors difusos però anava acompanyada i em sentia violenta a fer-ho i ara ja es ple dia, i no hi haurà blaus diferents, ni núvols o mars que sorgeixin de la fosca.
És fosc dins dels túnels per on anem, abans no sortim a la llum del dia, però ja no falta molt per veure aquella paret amb cables de colors que han posat fa poc i que encara instal·len; blau, verd, lila, groc i taronja, enllaunats dins d'un caixó metàl·lic. El sol que al matí no he vist llevar-se ara caurà aviat sobre la noia del meu davant i li molestarà i es canvia de lloc a la que pot.
M'adormo emportada pel cansament i la gana i la nyonya del migdia i aquest sol somnolent i la música clàssica que se t'endú i el silencia..
Somiava que era a classe fent feina i a casa després, fins que el revisor m'ha despertat per demanar-me com no el bitllet.
I ara veig el mar, tot del mateix blau marí, com en un dibuix infantil; només dos colors iguals d'uniformes el blau marí i el blau cel. I una línia de roques en primer terme, i que es manté constant fins a l'estació.
15-2-00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada