Dorm dues hores, es desperta amb una ressaca de cavall, com si el cap hagués d'explotar si no fos perquè sap de sobres que no ho farà, que només li falta hidratació i visualitza el seu cervell com l'esponja dels plats seca i encongida. Merda! Intenta recordar alguna cosa d'ahir però només li ve al cap com va caure sobre el llit vestit i amb sabates, i el cap se li anava una mica uf, merda, quina taja. I com de cop sentí a la boca de l'estomac que no podria parar, es llevà corrents per arribar al w.c. traient tot el que duia a dins, com quan era adolescent. Quan feia que no vomitava així?
Se sent com un gos brut, tota la nit bevent al bar fent uns riures amb els col·legues... No si està bé i vam riure molt i mola desfasar amb els amics i mirar les noies a la discoteca però que en treu d'això? Això? Aquest estat deplorable en què es troba el diumenge al matí, tot mirant el w.c. vomitat. L'alcohol sempre et fa sentir deprimit.
Fa quatre mesos que ella no hi és i encara no se'n fa a la idea. Es va passar molt amb ella sí, però el mal va ser reciproc. Però ell no li pot retreure que el deixes fet pols. Va tardar un mes a netejar el mirall.
I ara ja fa mesos que surt cada divendres i dissabte amb els col·legues, de festa, de bar en bar i acabant en discoteques cutres on el gintònic és l'única cosa que val la pena.
Un dia va lligar amb una noia i se'n van anar al llit. Estava bona; tenia un bon polvo. Però era molt jove i per molt que ha intentat tornar a quedar amb ella, ja fa molts wastapps que va veure que fregava el ridícul i va deixar d'intentar-ho.
Potser no és la millor idea intentar refer la vida borratxo en una discoteca cutre. Potser hauria de trobar un altre camí.
La feina, l'esport, i sortir amb els amics...
Fa anys que surt a córrer als migdies i va al gimnàs als vespres després del curro, però això ho feia per desfogar-se de la feina i la vida, no es mirava la gent amb qui es creuava corrents. Sí clar, sempre era un al·licient veure els pits de la Maria botant quan es creuaven corrents, però no es plantejava res més enllà de mirar.
Abans quan era adolescent li agradava escriure, com es pot lligar escrivint?
Se sent com un gos brut, tota la nit bevent al bar fent uns riures amb els col·legues... No si està bé i vam riure molt i mola desfasar amb els amics i mirar les noies a la discoteca però que en treu d'això? Això? Aquest estat deplorable en què es troba el diumenge al matí, tot mirant el w.c. vomitat. L'alcohol sempre et fa sentir deprimit.
Fa quatre mesos que ella no hi és i encara no se'n fa a la idea. Es va passar molt amb ella sí, però el mal va ser reciproc. Però ell no li pot retreure que el deixes fet pols. Va tardar un mes a netejar el mirall.
I ara ja fa mesos que surt cada divendres i dissabte amb els col·legues, de festa, de bar en bar i acabant en discoteques cutres on el gintònic és l'única cosa que val la pena.
Un dia va lligar amb una noia i se'n van anar al llit. Estava bona; tenia un bon polvo. Però era molt jove i per molt que ha intentat tornar a quedar amb ella, ja fa molts wastapps que va veure que fregava el ridícul i va deixar d'intentar-ho.
Potser no és la millor idea intentar refer la vida borratxo en una discoteca cutre. Potser hauria de trobar un altre camí.
La feina, l'esport, i sortir amb els amics...
Fa anys que surt a córrer als migdies i va al gimnàs als vespres després del curro, però això ho feia per desfogar-se de la feina i la vida, no es mirava la gent amb qui es creuava corrents. Sí clar, sempre era un al·licient veure els pits de la Maria botant quan es creuaven corrents, però no es plantejava res més enllà de mirar.
Abans quan era adolescent li agradava escriure, com es pot lligar escrivint?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada